Vers una ecopastoral educativa i de proximitat

D’acord, el títol s’assembla al lema d’una botiga de productes frescos però, a voltes, l’entorn també esdevé una bona escola de comunicació evangèlica. L’article parteix de la celebració del cinquè aniversari de la carta encíclica Laudato Si’ (LS), sobre la cura de la casa de tots, que ha tingut lloc en l’agenda pastoral de les escoles. Ha estat una celebració en situació de pandèmia que, paradoxalment, encara ha posat més de relleu la seva actualitat a l’alumnat.  Conceptes com interdependència, fragilitat, prevalença de la vida davant l’economia o consum de proximitat hi són ben presents.

Anant endarrere, l’any 1976 diverses entitats educatives varen publicar L’Escola cristiana que volem, on va aparèixer una afirmació que ha fet fortuna: «L’escola cristiana evangelitza quan (...) crea una atmosfera educativa impregnada d’esperit evangèlic de llibertat i caritat». Aquesta atmosfera ens ha arribat avui amb el nom de pastoral ambiental, donant a entendre que l’acció evangèlica brolla “naturalment” en el quotidià. Ara bé, pel màrketing educatiu, sabem que una escola ha de fer “olor a llapis” si es vol promocionar en unes jornades de portes obertes però, quin és “l’olor d’Evangeli” de la vaporosa pastoral ambiental? Sense un pla pastoral que impliqui temps, recursos i persones, el fràgil “ecosistema pastoral escolar” s’extingeix.

Tenir cura de la creació també és tenir cura de la pastoral educativa. És cert que, dins l’eclesiodiversitat institucional, en els darrers anys hi ha hagut un bona tasca relacionada amb els propis carismes. Fins i tot es pot afirmar que s’ha arribat a dissenyar una “pastoral d’escala” per osmosi als criteris econòmics aplicats en les fusions d’àmbit estatal amb bons resultats. Ara bé, també es constata l’empobriment de l’acció pastoral en diàleg amb al territori, implicant la pèrdua d’ecologia cultural (LS 143ss). Cercar relacions de proximitat dins de cada centre, entre les institucions i entre els agents de pastoral educativa del territori és avançar en el camí de la LS.

Eloi Aran

Cap d'àrea pastoral i socioeducativa de la FECC

Migueli actua a la Festa de l'Esperança a BCN

Gamificació bíblica i intel·ligències múltiples

Inscripcions AQUÍ.

Crist viu... i et vol ben viu aquest estiu!

Arran de Sínode dels Joves del 2018, va aparèixer l'exhortació apostòlica (Document de l'Església) Christus vivit (Crist viu) el 2019. Des del SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves) ofereixen reflexions mensuals sobre el document al blog d'Església Jove. Cliqueu imatge per anar al llibre en català (CPL).

També us pot interessar el seguiment del Sínode dels Joves que van fer les periodistes Laura Mor i Glòria Barrete al monogràfic "Joves i Església" , que va rebre el Premi Memorial Bisbe Carrera 2018.

INTROSPECCIÓ PANDÈMICA… per l'Equip de Pastoral Vedruna Immaculada BCN

A Vedruna Immaculada Barcelona, vam voler saber com se sentien els alumnes de 3r d’ESO durant el confinament. El seguiment i l’acompanyament personal forma part de la nostra forma de ser com a escola. Els vam proposar un vídeo que corria per les xarxes els primers dies de confinament, i els vam demanar que s’expressessin lliurement, explicant-nos com estaven vivint una situació del tot nova per a tots. L’experiència va ser colpidora i emotiva. Es van deixar anar en confessions en format d’escrit personal, alguns van llençar-se a gravar un vídeo, d’altres van plasmar els seus sentiments en un dibuix. Tots ells però, coincidien en el mateix missatge de fons: trobaven a faltar els instants de complicitat amb els seus companys de classe. Enyoraven les abraçades i els dos petons als seus avis i familiars propers; valoraven moltíssim els moments de molta més calma que el tràfec quotidià que havien viscut fins al confinament, i la vida compartida amb els seus pares i mares… Havien retrobat aquella vella guitarra que corria per casa… amanyagar el seu gos o gat, llegir més estona, relaxar-se escoltant aquella música que més els agradava… però sobretot, sobretot, sobretot: valorar les petites coses de la vida que no es compren enlloc. La vida, pròpiament!!!! L’amor, la companyia, l’empatia, la solidaritat, el reconeixement social als equips sanitaris que feien front al Covid-19...Són alumnes, són nois i noies, són persones i són molt riques interiorment!

Si voleu llegir o veure els seus pensaments, el seu compartir emocions i sentiments, feu clic a la imatge.

El vídeo que els vam proposar com a punt de partida, era aquest altre:

[Nota: Introspecció pandèmica, una bona pràctica des de @ImmaVedruna https://bit.ly/2D0Xzut, en trobareu més al proper butlletí digital de Llambregades de juliol, inscriu-te gratuïtament aquí]