S’apropen la festa de Tots Sants i el Dia dels Difunts. Dues festivitats cristianes molt arrelades en nombroses persones i famílies. Dues festes religioses, també, amb connotacions culturals i gastronòmiques notables que hi donen un relleu especial. La primera, la diada de Tots Sants, ens recorda els homes i dones que han viscut a fons l’Evangeli, el seguiment de Jesús, encara que no hagin arribat a ser sants i santes d’altar. I és que Déu ens crida a tots a ser fidels a l’Evangeli, a ser sants. Per això els volem recordar. La segona, el dia dels Fidels Difunts, ens apropa al record de les persones que hem estimat i són ja a la casa del Pare del Cel. Familiars i amics propers, persones estimades que són en el nostre record i que en aquesta festa afegim a la nostra pregària perquè siguin prop de Déu.
Dues festes que ens ofereixen l’oportunitat de celebrar la santedat de moltes persones que han estimat i servit i el record dels qui ens han deixat i confiem que siguin prop de Déu. Són dues festes pròpies de la nostra cultura i tradició, que demanen la nostra atenció perquè no perdin el veritable sentit davant tradicions respectables que arriben d’altres indrets, però que no han de substituir les nostres. Convé no perdre el sentit cristià d’aquestes festes, especialment a les escoles cristianes. Són part de la nostra identitat. Són molts els recursos i materials que us poden ajudar a viure i celebrar-les des d’una perspectiva cristiana. Un bon nombre els coneixeu. Des de les celebracions de la Paraula, pregant pels difunts propers, els noms dels quals cada alumne ha escrit en un mural compartit, des de l’encesa de llànties amb el nom dels difunts de la família i la pregària a l’aula, també el taller de panellets, la castanyada amb castanyera...
La vida i la mort són dues realitats que ens acompanyen sempre. Hem de transmetre la joia de compartir la vida amb els altres, en especial a la família i persones properes i estimades, també a donar-la a qui més ho necessita, i hem d’ensenyar a donar-ne gràcies a Déu. Hem d’apropar els nostres alumnes, segons l’edat, a les preguntes de sempre entorn la mort, amb naturalitat i veritat. L’Evangeli ofereix moltes respostes per ajudar els nostres alumnes a créixer en edat i saviesa.
Us oferim recursos perquè puguem compartir aquesta tradició. P. Enric Puig.
