Aconseguirà el drac menjar-se la princesa? Serà sant Jordi un valent i noble cavaller? Viu la llegenda de Sant Jordi com mai abans ho havies fet en un vídeo on els personatges i les obres del MEV cobren vida!
També us animem a venir al museu a buscar les escenes i a pintar, decorar i retallar els personatges de la llegenda de sant Jordi per donar vida a les vostres pròpies creacions!
(Xarxa Catalonia Sacra) El Monestir de Sant Cugat ha estrenat una audioguia que permet gaudir de la visita al ritme que el visitant necessiti. L’audioguia es descarrega al telèfon o tauleta mòbil del visitant, i permet una immersió en les diferents èpoques històriques de l'imponent conjunt monàstic. El monestir també ha reprès l'oferta de visites guiades després de l'aturada a causa de la pandèmia (més informació).
L’espectacle Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac ens parla dela bella llegenda de Sant Jordi. El nostre protagonista, però, és un músic, un músic que amansirà el drac amb el so de dues flautes. El drac, la princesa i Sant Jordi es faran amics i el foc del drac servirà per escalfar les cases del poble i el castell de la princesa. La princesa i Sant Jordi veuran en el foc del drac una font d’energia natural. En la nostra versió de la llegenda desapareix alhora l’antagonisme entre els diferents personatges i la narració esdevé un cant a l'ecologisme. Amenitzat amb cançons pròpies d’aquesta festa: poemes de Núria Albertí musicats per Mercè Blanes. Al llarg de l’espectacle apareixerandiferents instruments màgics com el butang, la sansula,l’ukelele…Instruments que encisaran als infants.
Aquest espectacle, si l'espai ho permet, es pot acabar amb algunes danses.
- “Hi ha un conjur
que podeu fer. És un xic laboriós”.
El bruixot demanà al guerrer: “Escala la muntanya més alta,
cerca el falcó que voli més amunt i porta-me’l”.
I a ella li digué: “Endinsa’t tota sola al bosc per caçar
l’àguila que et sembli més forta. Me l’has de portar viva”.
Cadascú va anar per feina i, quatre dies més tard,
retornaren amb els deures fets. Preguntaren al bruixot: “Ara, què fem?, ens els
mengem?, en bevem la sang?
El bruixot els digué: “Volaven alt? Tenien les ales fortes i
sanes?”. Respongueren a una sola veu que sí.
- “Ara lligueu les potes de l’un amb les de l’altra i
deixeu-los anar perquè volin...”.
Llavors, l’àguila i el falcó es volien posar a volar, però
ensopegaven i es rebolcaven per terra. Començaren a picotejar-se i a fer-se mal
mútuament.
El bruixot els digué: Aquest és el conjur si voleu ser
feliços sempre més:
“Voleu braç amb braç, solidaris, però mai no lligueu el
vostre amor!”
Ens preguntem:
Ressò Bíblic:
Crèixer:
L’experiència ensenya que en la nostra convivència hem
d’excloure la submissió de l’un vers l’altre. En un col·lectiu, sentir-se en
comunió també vol dir que cadascú assumeix l’autonomia i les pròpies
responsabilitats. Com les cordes d’una guitarra que desprenen la mateixa música
però mantenen la distància entre si. El pi i l’alzina no poden créixer l’un a
l’ombra de l’altra. Necessiten una distància que els permeti d’estirar les
branques cap amunt.
Repassant la història, és una constant que el guanyador
d’una guerra, a sang calenta, humiliï el vençut. Però, evidentment les causes
del litigi, lluny de resoldre’s, s’agreugen per més que imperi “la pau” de la
força.
Cal trobar la manera de ser mestre de l’altre sense deixar
de ser deixeble. El conjur del bruixot ens suggereix no pretendre “ser feliç”
sinó “fer feliç” l’altre, construir ponts i no tanques, des del propi
reconeixement.
Valors: Fidelitat – Llibertat - Confiança
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
(Xarxa mundial d'oració del Papa) Per defensar els drets humans fonamentals, cal coratge i determinació.Em refereixo a oposar-se activament a la pobresa, a la desigualtat, a la manca de feina, de terra, d’habitatge, de drets socials i laborals. Penseu que moltes vegades els drets humans fonamentals no són iguals per a tothom. Hi ha gent de primera, de segona, de tercera, i de descart. No. Han de ser iguals per a tothom. I, en alguns llocs, defensar la dignitat de les persones, pot significar anar a la presó, fins i tot sense judici. Pot significar la calúmnia. Cada ésser humà té dret a desenvolupar-se integralment, i aquest dret bàsic no pot ser negat per cap país. Preguem perquè aquells que arrisquen les seves vides lluitant pels drets fonamentals en dictadures, en règims autoritaris i, fins i tot, en democràcies en crisi, perquè vegin que el seu sacrifici i el seu treball dóna fruit abundant.