Senyor Jesús, en aquest final de “curs
pandèmic”,
Gràcies per haver pogut dur a terme
la tasca educativa encomanada enmig de la incertesa i la fragilitat. Perquè en
la tasca quotidiana es fa palès que “has revelat als senzills tot això que has
amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)
Gràcies per les “altres onades”,
les de la confiança que ens han permès passar per damunt d’aquesta tempesta
quan tot semblava anar cap a pitjor (Mt 8,24)
Gràcies pels “grups-bombolla”,
que han estat metàfora viscuda del tancat i de la cura del petit ramat de la
classe (Jn 10,11)
Gràcies per les pantalles, que s’han
mostrat com talaies per la visió i la trobada d’aquells que a voltes es troben
lluny, com Zaqueu pujant al sicòmor (Lc 19,4)
Gràcies per les vacunes, perquè “estant
ferits” hem entès millor que les teves ferides ens guareixen (Is 53,5)
Gràcies pels infants i joves de l’escola,
perquè al llarg del curs hem après a no tenir por del teu manament: “deixeu que
els infants s’acostin a mi” (Mt 19,14)
Gràcies pels catequistes i els educadors
en el lleure, perquè s’han empescat les mil-i-una per fer sentir als joves allò
de “el Regne de Déu és a prop vostre” (Mc 1,15)
Gràcies pels equips directius de
les escoles, perquè en aquests moments de dificultat es quan es mostra que “El
més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor.” (Mt 23,11)
Gràcies per les famílies, perquè
han estat testimoni d’una vida oculta i natzarena entre confinaments i quarantenes.
(Lc 2,19)
Gràcies, Senyor, perquè al llarg
d’aquest curs pandèmic t’has mostrat com ets: el Déu de la vida. (Sl 42,3)
(Departament de Pastoral FECC)
