D’acord, és tota una provocació dir
que un mal es pot celebrar, més encara quan es tracta d’una pandèmia global.
Seria afirmar-nos com masoquistes i presentar una divinitat castigadora que es
complau en els nostres errors per corregir-nos amb dolor. De fet, qualsevol
intent de raonar, treure’n un aprenentatge vital, o explicar el sentit del que hem
viscut en aquesta pandèmia (per molt recomanable, lloable i necessari que sigui
intentar-ho) pot acabar esdevenint una mena de celebració encoberta del
sense-sentit; un fatalisme devot que sovint trobem expressat en dites populars
com ara “No hay mal que por bien no venga”, “Déu tanca una porta, però obre una
finestra”, “Per presumir cal patir” o, des d’una òptica mercantilista, “què he
guanyat jo amb tot plegat?”... sense tenir en compte o oblidar que aquest
“guany” ha comportat “pèrdues” que, com la pols, amaguem sota la brillant
catifa de les oportunes novetats.
No podem tornar a l’escola “com si no
hagués passat res”. Tampoc hi podem tornar recopilant festivament un
aprenentatge merament egocèntric que se centri en el desenvolupament de les
pròpies fortaleses; com ara el descobriment de noves eines telemàtiques, la
millora de l’estabilitat emocional gràcies a tècniques meditatives diverses, l’enfortiment
de vincles amb persones que em transmeten seguretat, que “junts ho podem tot”, etc.
Com “Escola Cristiana”, potser el més honest és retornar a l’escola posant
l’atenció i tots els sentits en la realitat de les creus que hem carregat a les
espatlles. Unes creus individuals que tenen noms propis. Des dels companys de
claustre que han perdut la feina o els ingressos, els infants i joves que han
pres contacte amb la pèrdua d’una persona estimada per primer cop, pares i
mares que han patit la malaltia o, obrint la mirada més enllà de la comunitat
educativa, tanta gent que ha quedat, ara, encara més silenciada.
I, malgrat tot, celebrem!. No és,
només, que estiguem contents de retrobar-nos a l’escola, que també!, sinó que
“els cristians som molt de la festa”. Per això fem festa cada diumenge, per
això celebrem també un dia del fundador/a i del carisma propi de l’escola, per
això guarnim els passadissos i les aules pels temps litúrgics, etc. No celebrem
la COVID-19, com no celebrem els mals del món, sinó que els combatim. Celebrem
que l’Amor és més fort que la mort (Is
25,6a.7-9); que Jesús ens ha preparat una estada a la casa del Pare (Jn
14,1-3); que, amb Crist, hem retrobat tot allò que el món dóna per perdut (Lc
15); que som estimats sense merèixer-nos-ho (1Jn 3,16) i, tot
celebrant, fem visible allò de “estigueu sempre a punt per donar raons de la
vostra esperança” (1Pe 3,15).
Arran d’aquestes paraules, l’Escola
Cristiana vol facilitar un retorn amb sentit esperançat a l’escola proposant
una celebració amb els alumnes. En el document adjunt trobareu ajudes per poder
dur-ho a terme.
Eloi Aran Sala,
Cap d’àrea pastoral i socioeducativa
de la FECC.
PS:
Es poden compartir i fer arribar més recursos per a la celebració de tornada a
l’escola enviant un correu amb els materials adjunts a earan@fecc.cat. Aquests recursos, en la mesura que es
consideri adient, seran publicats al blog i/o al butlletí de pastoral.
