Enquesta de pastoral educativa 2020 (5). Pastoral ambiental

El cinquè apartat de l’enquesta de pastoral de la FECC duia per títol “Dades de pastoral ambiental” i feia referència “a l'acció evangelitzadora en el quotidià del centre educatiu”. És la secció més extensa de l’enquesta perquè és la més inclusiva i la que abraça més aspectes.

Les dades d’aquest apartat són les següents:

   Un 68,8% dels centres no compten amb una comunitat de religiosos/es actius com a docents.
    El 84,3% disposa d’una capella o església en el centre escolar.
   En un el 84,9% dels centres s’ofereix una estona de pregària/reflexió per a tots els alumnes a totes les etapes.
  Un 19% (24 centres) ofereixen la possibilitat d’una estada a Taizé per alumnes de batxillerat o cicles formatius.
   En un 75,5% dels centres no s’ofereix una estona de pregària/reflexió organitzada i oberta per a tots membres de la comunitat educativa (pares, alumnes, professors, PAS) amb periodicitat setmanal.
  Un 92,1% dels centres disposen d’algun dia determinat durant el curs per fer activitats escolars entorn el carisma o fundador/a del centre.
  El 94,3% dels centres disposen d’un lema o eix temàtic anual amb materials compartits pels centres de la institució educativa.
   El 70% dels centres ofereixen alguna activitat educativa relacionada amb la visita i coneixença del patrimoni sacre (Museus Diocesans, Esglésies, etc.)
  Han participat 76 persones en alguna de les Jornades de Pastoral Educativa dels darrers tres anys. 
24 persones han cursat el títol d’Expert en Pastoral Educativa en els darrers tres anys (formació coneguda com l’Escola de Pastoral).

• 
  

Sobre la presència de religiosos/es en actiu als centres, dues terceres parts dels centres han contestat negativament. Això no implica directament que hi hagi hagut desaparició de la comunitat de la vida religiosa perquè n’hi ha que són d’origen diocesà o parroquial, però és evident que és una presència que va minvant. Es valora que, en la mesura del possible, cal crear llaços entre la comunitat educativa en actiu i els membres de vida religiosa. També caldria veure quin és el rol en actiu de les persones consagrades als centres educatius, si han passat a ser PAS, si encara entren a l’aula, si fan reforç educatiu en activitats no pastorals, si ocupen càrrecs directius, etc.

La gran majoria dels centres enquestats (84,3%) disposa d’un espai sacre escolar. Aquest és un fet encoratjador en tant que aquests espais mantenen la presència i l’oportunitat de treballar el carisma institucional i l’essència d’escola cristiana com a tal. Per percebre i tractar el “sagrat” (etimològicament “allò separat” o reservat) convé disposar d’un espai sacre. La mistagògia (educació en el misteri) demana també un temps i un espai diferenciat. Bona part dels centres que han respost que no tenen aquest espai són centres vinculats a parròquies. El fet d’estar vinculat a una parròquia no hauria d’implicar necessàriament la mancança d’un espai d’aquestes característiques pròpies, si és que no s’usa ja el temple parroquial.

Referent a l’ús de l’espai sacre, la major part dels centres que en disposa l’usa amb diferent assiduïtat depenent si es limita només a celebracions puntuals, o bé si també hi ha un ús litúrgic setmanal o si hi ha altres activitats pastorals paralitúrgiques. Alguns centres també l’usen per la campanya de recollida de sang o pel treball en la interioritat. En alguns casos és un espai infrautilitzat (3 o 4 cops l’any...) i, en d’altres, és d’ús diari (per fer el “Bon dia”). També hi ha casos d’oratoris més petits que complementen l’activitat pastoral per a grups petits. Caldria haver preguntat també, seguint la frase del papa Francesc, si es tracta d’una església “de portes obertes” o bé si sempre està tancada.

No es pot dir que hi hagi plantejaments institucionals o reflexions generals darrera dels espais sacres escolars. En una mateix institució educativa podem trobar diferents respostes dels seus centres com ara “És la nostra sala d’actes. Activitats com Sant Jordi, Cantades, Obres de teatre, concerts, xerrades” ; “No l’utilitzem per res de la litúrgia”; o tot el contrari: “L’església té un arrelament històric i comunitat pròpia”. També hi ha casos de reconversions on s’ha dessacralitzat l’espai: “L’antiga capella s’ha reconvertit en la sala del P. Fundador i s’utilitza per a diferents usos: celebracions, reunions, ...” o bé, lamentablement, es manté només com un atractiu patrimonial d’ús particular: “No s’utilitza, només si ho demana alguna família per fer la comunió.”

Hi ha moltes respostes que indiquen que “es fa servir la capella de les monges”. La pregunta serà si es mantindran aquests espais religiosos com a tals un cop no hi hagi comunitat religiosa al darrera.  També és cert que, en els casos de presència religiosa masculina ordenada (capellans), l’església escolar sol tenir més activitat litúrgica oberta al barri.

Referent a la vivència o participació de pregàries en la comunitat educativa, es constata una certa diferenciació entre si aquesta està destinada als alumnes  - on un 84,9% responen afirmativament – o bé si està destinada a tota la comunitat educativa, on només responen afirmativament un 24,5%. Si a aquestes dades hi afegim que la immensa majoria dels centres  disposen d’un dia per treballar el seu propi carisma educatiu (92,1%) o, també, d’un lema o eix temàtic anual (94,3%), sembla indicar que es te molt clara l’acció pastoral envers l’alumnat però, possiblement, es presenten més dificultats alhora de fer-ho partícip al claustre i a la resta de la comunitat educativa.

La pregunta sobre l’oferiment d’una possible estada a Taizé per alumnes de secundària, batxillerat o cicles formatius, aquesta interessa especialment per aquells centres que manifesten que no ho ofereixen però hi estarien interessats perquè, pot passar, que l’organització d’una estada d’aquestes característiques s’encareixi notablement si no hi ha un nombre suficient de d’alumnes interessats perquè no s’omple un autocar. També es constata que hi ha experiències alternatives a la comunitat monàstica de Taizé que poden resultar d’interès per la pastoral escolar. Des del Departament de Pastoral de la FECC hi ha predisposició a ajudar per tal que aquestes experiències formatives puguin trobar sortida.

Es valora molt positivament que un 70% dels centres enquestats ofereixin alguna activitat educativa relacionada amb la visita i coneixença del patrimoni sacre, com ara museus de titularitat diocesana o compartida, esglésies, santuaris, ermites, etc. Val la pena apuntar que més d’un 70% del patrimoni cultural europeu, i també català, és de temàtica sacra. Donar a conèixer el patrimoni sacre, de titularitat privada però amb vocació de servei públic, es valora com una molt bona opció d’integració en la pròpia cultura i història del territori; així com possiblement també pot esdevenir un primer anunci dels continguts de l’Evangeli a un alumnat cada cop més divers.

Un altre aspecte que s’ha preguntat als centres educatius és si disposen d’una “capella virtual” o espai on-line (blog, plataforma, etc) per a la pregària i la reflexió de la comunitat educativa. Són poques les institucions escolars que disposen d’un lloc web de pastoral educativa per al conjunt d’escoles, si més no a Catalunya. N’hi ha que gestionen les pregàries o la pastoral a través de l’intranet escolar, fet que porta sovint a la invisibilitat interna i externa de l’acció pastoral. Alguns centres han posat directament una pàgina web de “presentació” de la pastoral a l’escola que, més aviat, parla d’interioritat però sense cap referència explícita al cristianisme. Caldria veure i valorar també altres iniciatives en les quals s’aposta més per la presència de la pastoral juvenil - no necessàriament pastoral educativa - a través de les xarxes socials que no pas a través d’un lloc web institucional. Sobta que hi hagi centres d’una mateixa institució que responguin que no tenen lloc web de pastoral quan aquest sí que existeix, indicant que manca comunicació interna. El recull de llocs web de pastoral educativa que ha resultat d’aquesta pregunta a l’enquesta ha estat recollit al portal de pastoral de la FECC.

Referent a si “Algun membre del centre ha participat en els darrers tres anys a les Jornades de Pastoral Educativa (FECC)”, surt un recompte total de 76 persones que, dividides pels 141 centres que han fet l’enquesta, surt a 0,53 persones per centre en tres anys, per tant, 0,17 persones per centre/l’any. És una dada realment molt baixa que porta a reflexionar si el disseny (difusió, lloc, temps, temàtiques, etc) de les jornades de pastoral són prou encertades. També cal apuntar que les dades de l’enquesta no coincideixen, com passava en l’anterior apartat quan es preguntava per la participació en la Trobada de mestres i professors de religió catòlica, amb les dades reals, atès que només en la Trobada de pastoral educativa del curs 2019/20 celebrada al febrer hi havia una seixantena de persones inscrites. Cal prendre’s aquestes dades, doncs, amb certa distància.

Finalment, referent a l’Escola de Pastoral, que tècnicament és el títol d’Expert en Pastoral Educativa que ofereixen conjuntament la Facultat Blanquerna de Pedagogia i la FECC, les dades s’ajusten a la realitat, tot i que cal tenir present que bona part dels enquestats van formar part d’una edició especialment nombrosa adreçada a una institució educativa el curs 2017/18. En aquesta formació, i també en les Jornades de pastoral educativa, també cal apuntar la competència territorial ja presentada en l’apartat d’ensenyament de la religió.

(Article 1: Presentació general)

(Article 2: Organització interna)

(Article 3: Catequesi i activitatlitúrgica)

(Article 4: Ensenyament de la religió)

Nous materials i informació de la beatificació de Joan Roig Diggle

Incorporem nous materials i informació respecte l'eucaristia de  la beatificació de Joan Roig Diggle que tindrà lloc a la basílica de la Sagrada Familia, a les 11.00h, el proper 7 de novembre. (Podeu llegir post anterior aquí)

Vídeo:

Pàgina web (clicar imatge)

Enquesta de pastoral educativa 2020 (4). Ensenyament de la religió

El quart apartat de l’enquesta de pastoral de la FECC duia per títol “Dades sobre l’ensenyament de la religió” i feia referència al que comunament és conegut com “la classe de religió”. Cal anotar prèviament que l’ensenyament de la religió catòlica no és una catequesi extra-escolar ni una assignatura de cultura religiosa, sinó una matèria amb currículum propi elaborat per la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) i aprovat per l’Estat Espanyol.

Les dades d’aquest apartat indiquen que el 46% dels centres que han respost segueixen el currículum de religió catòlica de la CEE; que un 33,8% en fan una “Adaptació Curricular Independent” (ACI); i que un 21,1% estan a mig camí entre el currículum de religió catòlica i una ACI o bé no tenen uns posició clara al respecte. Cal matisar tres aspectes en aquestes primeres respostes. El primer és que no es pot identificar l’ACI directament amb “Cultura religiosa” perquè hi ha institucions que han respost que fan ACI quan segueixen programes curriculars de l’assignatura de religió per projectes de determinades editorials que, posteriorment, han rebut el vist-i-plau de la CEE. El segon és que, del 21% citat, n’hi ha que sí segueixen el currículum de la CEE a primària mentre que, a secundària, la situació pot variar degut, per exemple, a la manca de titulació del docent de religió del centre, el qual pot estar en situació de tràmit, és a dir, cursant del trienni de Batxillerat en Ciències Religioses. Potser aquesta dada tingui relació o explicaria que el 21,3% dels centres han respost que no hi ha coordinació transversal entre les diferents etapes educatives sobre l’ensenyament de la religió. Hi hauria encara un tercer factor, vinculat a la diversitat de respostes internes a centres d’una mateixa titularitat, que dependria de l’entorn sociocultural del centre educatiu al qual es vol donar una resposta més contextualitzada. En tot cas, per dades disponibles externes a l’enquesta de pastoral, el currículum de religió en el 33,8% de les respostes “ACI” no equival a un tracte igualitari de la religió catòlica, majoritària al territori i implementada en l’ideari del centre educatiu, respecte la resta sinó que té un pes específic. Hi ha una certa diversitat d’opcions internes dins les institucions educatives i també dins dels centres respecte una assignatura de religió que es considera sempre obligada.

Respecte a l’ús de materials de les editorials en l’ensenyament de la religió, un 8,1% dels centres utilitza només materials d’aquestes; un 33,1% utilitza exclusivament material elaborat pel mateix centre o institució educativa; i el restant 58,8% contesta que utilitza material de les editorials alhora que també en fa de creació pròpia. Es pot relacionar aquest 33,1% d’elaboració de material propi amb el 33,8% que fan “ACI”, tot i que cal fer dues consideracions. La primera és que hi ha institucions educatives que han acabat elaborant el seu propi material “ACI” i han trobat una editorial religiosa que s’ha prestat a publicar-ho per a ells de forma exclusiva atesa la seva quantitat de centres. La segona és que també es dóna el cas d’institucions amb programa “ACI” que, atesa la dissolució dels continguts de la matèria de religió a favor d’altres assignatures en projectes transversals, han optat per emprar materials d’editorials que presenten la religió per projectes per tal d’assegurar que s’imparteixen els continguts, encara que siguin presentats com projectes genèrics de “cultura religiosa” per part de les editorials de titularitat religiosa. Referent als continguts d’aquests materials de les editorials de la “religió per projectes” es constata, com s’ha indicat anteriorment, que la religió catòlica té el pes específic propi i majoritari respecte d’altres religions.

Referent a la formació dels docents de religió, un 44,2% dels centres afirmen que no tots els docents de religió de la seva escola tenen la titulació DEI-DECA; un 65,7% afirmen que no ofereixen formació contínua específica anual per al professorat de religió; han participat 98 persones en les Trobades de mestres i professors de religió organitzades conjuntament pel SIERC (Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió) i la FECC en els darrers tres anys; i, finalment, 36 centres educatius (amb 88 participants en total) afirmen haver participat en els darrers tres anys en algun curs de la “Formació permanent per a mestres i professors de religió” (ISCREB+FECC). Són dades baixes que demanen un anàlisi. Hi ha un primer factor que incideix en la manca de titulacions i és una inèrcia de “bonisme” a l’hora de cercar el docent per la matèria de religió. Un segon factor, ja esmentat, és que mentre a educació primària les noves contractacions de docents ja solen venir amb la DEI de la universitat, no passa el mateix a secundària, on cal haver cursat les Ciències Religioses. També hi ha un tercer factor relacionat amb la vida religiosa i és que la manca de presència de religiosos/es al centre, que sovint eren les persones designades per fer de docents de religió, porta a una aposta per la formació teològica del professorat laic que no és fàcilment assumida. Finalment, un quart factor que hi incideix i és la no identificació del professor “ACI” amb el “professor de religió catòlica”, atès que per fer cultura religiosa no és necessària la titulació DEI/DECA. Tendeix a coincidir que els centres amb adaptació curricular independent de la religió no tenen titulació - tot i que no és, ni molt menys, una exclusiva seva - de forma que, paradoxalment, “a més cultura religiosa” als centres educatius, menys docents tenen la titulació de “ciències religioses”. Al capdavall, fins i tot per impartir “cultura religiosa” o fer una adaptació curricular independent de la religió, l’itinerari formatiu proposat pels ISCR (Instituts Superiors de Ciències Religioses) per tal d’obtenir la titulació eclesiàstica segueix sent la millor opció d’una formació amb garanties.

La dada dels 98 participants en els darrers tres anys a la Trobada de mestres i professors de religió és clarament errònia, atès que, els participants de la FECC a la trobada de l’any 2017 varen ser 86; a la trobada de l’any 2018 varen ser 100; i a la trobada de l’any 2019 varen ser 63. Tot i no haver contestat a l’enquesta la totalitat de centres adscrits a la FECC, es valora que aquesta xifra no és coherent. Aquest decalaix denota una manca de coneixença de l’àrea de l’ensenyament de la religió per part dels caps de pastoral dels centres, que són els qui han contestat l’enquesta i que no necessàriament són docents de religió, que es pot aplicar també a les incoherències internes que trobem en la resposta anterior referent a si el centre imparteix íntegrament el currículum de religió o fa “ACI”. Cal considerar, doncs, les dades d’aquest apartat amb una certa distància.

La dada dels 88 participants en els cursos de formació contínua per a docents de religió que organitza conjuntament l’ISCREB i la FECC tampoc s’ajusta a la realitat; d’entrada perquè només fa dos anys que s’ofereix. El curs 2018/19 es va oferir el curs “Dissenyem la classe de la religió: les intel·ligències múltiples” i va comptar amb 21 alumnes; i el curs 2019/20, tot i la situació de pandèmia, es van ofertar tres formacions: “Com ens parla la Biblia”, “Celebrem? com?” i “Avaluació Competencial” amb un total de 49 alumnes. Sumant els dos anys surt un total de 70 alumnes. Aquesta dada, i veient els comentaris al torn obert de paraula posteriors, indica que o bé no es coneix aquesta proposta formativa o bé es confon amb d’altres. En aquest apartat cal apuntar també que l’ISCREB no és l’únic en oferir formació específica per a mestres i professors de religió perquè, a Barcelona mateix, també hi ha l’ISCR Don Bosco, al Centre Salesià Martí Codolar, que també imparteix aquesta formació. Ens reafirmem, doncs, en la prudència sobre la consideració de les dades aportades per l’enquesta sobre l’ensenyament de la religió.

Pel que fa al torn obert de paraula, es constata que hi ha centres educatius en els quals la formació del professorat de religió es realitza des de la mateixa institució titular, aplegant els docents de la matèria de totes les escoles de la institució educativa. Es valora molt positivament aquesta iniciativa, però cal apuntar que, si bé aquesta formació interna de la institució pot valdre com formació permanent, en cap cas no és un substitut de la necessària titulació dels docents, que passa per la titulació eclesiàstica DEI/DECA. Cal recordar que la formació en el propi carisma educatiu de la institució, necessari i vinculat a les seves arrels evangèliques, no equival a formació acadèmica per a la docència de la religió. Alguns enquestats apunten que cal que les institucions facilitin la possibilitat, en temps i en recursos econòmics, als docents de religió dels seus centres per tal de poder dur a terme la formació escaient per l’ensenyament de la religió que els ha estat encomanat.

Un altre aspecte a tenir en compte és la competència territorial en l’oferta formativa, tant dels agents de pastoral en general com la dels docents de religió. Les apostes formatives d’algunes editorials religioses d’àmbit estatal, el pes de Escuelas Católicas dins l’Estat, o la reestructuració territorial de diverses ordes religioses vinculades al món educatiu vers una unificació d’àmbit estatal, ha comportat que alguns centres ofereixin la seva formació fora de Catalunya,  reforçant entitats formadores foranies. Aquesta deslocalització de la formació religiosa implica, de retruc, un possible desarrelament dels docents que incideix negativament en la seva participació en les activitats de formació i coordinació destinades al col·lectiu de docents de religió de l’Escola Cristiana a Catalunya.

Els enquestats també apunten la necessitat de formació específica sobre altres religions atesa la realitat pluriconfessional dels alumnes d’alguns dels seus centres; la manca d’un currículum de religió catòlica actualitzat competencialment i la necessitat de formació al respecte; i la necessitat de recerca i innovació en l’ensenyament de la religió, aplicant projectes com el Godly Play. En tot cas, des del Departament de Pastoral de la FECC es vol evitar que s’arribi a percepcions com “És una matèria poc considerada dins del carisma educatiu”, tal com afirma un dels enquestats.

 

(Article 1: Presentació general)

(Article 2: Organització interna)

(Article 3: Catequesi i activitatlitúrgica)

Ja s'ha obert la 36a edició del Concurs Bíblic de Catalunya pel curs 2020/21!

Des de l'any 1986, la Federació de Cristians de Catalunya convoca el Concurs Bíblic de Catalunya. Les dades de l’arrelament d’aquesta iniciativa són prou esclaridores: Més d’un milió i mig de participants al llarg de 35 edicions, 482 participants premiats, obsequi d’un Nou Testament a cada participant...

Us adjuntem la documentació del 36è Concurs Bíblic de Catalunya 2020-2021:

Tema: QUI ESTIMA, PERDONA - QUI PERDONA, ESTIMA

PARTICIPA!

Objectiu 2020 - 2021 de joves participants - 50.000
Objectiu 2020 - 2021 de centres participants - 500

• 36CB - Pàg 1 - Pòster: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 2 - Presentació: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 3 - Temari: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 4 - Modalitats de participació: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 5 - Fitxa del Centre Participant: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 6 - CB Inicial - Bases:D Descarrega'l
• 36CB - Pàg 7 - CB Inicial - Portada àlbum:  Descarrega'l
• 36CB - Pàg 8 - Treball Bíblic Catequesi - Bases: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 09 - CB Bàsic - Bases: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 10 - CB Bàsic - Qüestionari 1aCat - Pàg. 1 de 2: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 11 - CB Bàsic - Qüestionari 1aCat - Pàg. 2 de 2: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 12 - CB Bàsic - Qüestionari 2aCat - Pàg. 1 de 2: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 13 - CB Bàsic - Qüestionari 2aCat - Pàg. 2 de 2: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 14 - CB Bàsic - Qüestionari 3aCat - Pàg. 1 de 2: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 15 - CB Bàsic - Qüestionari 3aCat - Pàg. 2 de 2: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 16 - CB Dibuix - Bases: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 17 - CB Dibuix - Plantilla: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 18 - CB Redacció - Bases: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 19 - CB Informàtic - Bases: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 20 - CB Memes - Bases: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 21 - CB Memes manuals - Plantilla: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 22 - Taller Bíblic - Bases: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 23 - Taller Bíblic - Pàg. 1 de 5: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 24 - Taller Bíblic - Pàg. 2 de 5: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 25 - Taller Bíblic - Pàg. 3 de 5: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 26 - Taller Bíblic - Pàg. 4 de 5: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 27 - Taller Bíblic - Pàg. 5 de 5: Descarrega'l
• 36CB - Pàg 28 - Enviament de treballs i més: Descarrega'l

info@concursbiblic.com
www.concursbiblic.com

(cliqueu imatge per accedir a pdf)

Enquesta de pastoral educativa 2020 (3). Catequesi i activitat litúrgica

El tercer apartat de l’enquesta de pastoral de la FECC duia per títol “Dades de catequesi sacramental/litúrgica” i feia referència a l’activitat relacionada amb la preparació per l’assoliment complert dels sagraments d’iniciació a la vida cristiana, suposat ja el baptisme, que són l’eucaristia i la confirmació. També contemplava la periodicitat de celebracions eucarístiques al centre.

D’entrada, abans d’una aproximació als resultats, cal notar que aquest apartat depèn molt de la relació dels centres educatius amb l’església local - els bisbats - i també amb la parròquia com element més proper de l’església diocesana. Les respostes de les escoles no tenen tant a veure amb una aposta de les seves institucions titulars com la realitat socio-eclesial concreta de cadascuna d’elles. Per exemple, algun bisbat aposta perquè els centres educatius no facin catequesi sacramental, fet que condiciona l’acció pastoral dels centres. Sense entrar en valoracions sobre la competència exclusivament parroquial o no de preparació sacramental dels infants i joves, des de l’Escola Cristiana sempre s’aposta per la bona entesa i col·laboració dels centres amb l’església diocesana. Evidentment, com tota tasca evangelitzadora, aquesta relació depèn molt de l’acollida mútua i del bon caràcter per part dels agents de pastoral implicats. 

Referent a les dades, el 94,3% dels centres disposen d’ambientació explícita pròpia pels temps litúrgics (Nadal, Quaresma, Pasqua) als espais (físics i/o virtuals) del centre; el 31,1% dels centres ofereix catequesi per la primera comunió, pràcticament la mateixa xifra que els centres que ofereixen catequesi de confirmació (31,2%); el 38,5% de les escoles ofereix eucaristies familiars dins l’itinerari de preparació per la primera comunió; i el 22,8% dels centres ofereix un recés pels alumnes que es preparen per la confirmació. Si sumem les respostes dels 141 centres que han respost l’enquesta, obtenim 1571 alumnes que es preparen per rebre la primera comunió (amb una mitjana de 38 alumnes per centre) i 666 alumnes que es preparen anualment per rebre el sagrament de la confirmació (amb una mitjana de 16 alumnes per centre).   

Es pot afirmar que, en general, l’ambientació litúrgica és assumida per la immensa majoria de les escoles; que una tercera part dels centres ofereix preparació catequètica per rebre la primera comunió i/o la confirmació; i que, aproximadament, les escoles que ofereixen catequesis sacramentals compten també amb eucaristies familiars i ofereixen recessos de confirmació. Es desconeix quin és el percentatge total d’alumnes que fan catequesi per la primera comunió o la confirmació als centres educatius respecte el global dels bisbats amb seu a Catalunya.

Dins d’aquesta valoració general caldria filar més prim en diferents aspectes. Per exemple, no s’ha preguntat la periodicitat de les celebracions eucarístiques per a la preparació de la primera comunió quan, normalment, acostumen a ser de caràcter mensual i, per tant, no entrarien en competència amb l’oferta parroquial. També hi ha centres que ofereixen aquest tipus de celebració eucarística familiar i no fan catequesi al centre, alguns d’ells són de titularitat diocesana, fet que ho explicaria. Referent a la catequesi i als recessos de confirmació, val a dir que n’hi ha que estan vinculats dins del pla de pastoral juvenil general de les institucions educatives, és a dir, que no tenen lloc en el mateix centre educatiu. En alguns casos, la catequesi de la confirmació també va vinculada a la coordinació de diferents centres educatius de titularitats diverses, tot cercant un major nombre de joves interessats.

Pel que fa al torn obert de paraula en aquest apartat, s’ha fet notar que hi ha centres que, tot i no oferir catequesi sacramental, sí tenen dissenyat “un bon itinerari de celebracions del calendari litúrgic”; o bé es remarca la col·laboració amb la “comunitat cristiana escolar”, que va vinculada a activitat extra-escolar i sovint té relació amb l’activitat de l’AMPA. Des del Departament de Pastoral de la FECC es valora positivament la col·laboració de religiosos/es que acompanyen també grups de catequesi a les parròquies, entre els quals hi ha els alumnes de les seves escoles; així com es valora negativament que hi hagi centres en els quals “s’externalitza” l’acompanyament en la catequesi sacramental sense fer-ne cap tipus de seguiment o sense relació amb l’església diocesana propera en el territori.

 

(Article 1: Presentació general)

(Article 2: Organització interna)