Prega-rock de Nadal 3. "Peace on earth", dels U2. La pau te rostre

Títol: Peace on Earth (Pau a la Terra) / Autor: U2 / Àlbum: All that you can’t leave behind / 

Vídeo (amb lletra en anglès): (clica imatge)

Lletra en català:

El Cel a la terra. El necessitem ara. Estic cansat de tot això que ens envolta. Cansat de la pena. Cansat del dolor. Cansat de sentir una i altra vegada. Que hi haurà Pau a la terra

On vaig créixer. No hi havia molts arbres. On hi eren els vam tallar. I els vam usar contra els nostres enemics. Diuen que del que et burles segurament et dominarà. I esdevens un monstre perquè el monstre no et destroci. 

Ja hem anat massa lluny. Vas dir que si entres amb força no surts malmès.

Jesús, podries prendre’t el temps de tirar un cable a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra

Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals  viuen al terra. Pau a la Terra. Sense quis ni perquès. Ningú plora com plora una mare. Per la pau a la Terra

Mai ella va poder dir-li adéu. Veure el color en els seus ulls. Ara ell està entre la brutícia. Aquesta és la pau a la Terra

Estan llegint noms per la ràdio. Tots els tipus que la resta de nosaltres mai coneixerem. Sean i Julia, Gareth, Ann  i Breda. Les seves vides són més grans, més grans que qualsevol gran idea

Jesús, podries prendre’t el temps de llençar una corda a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra

Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals  viuen al terra. Pau a la Terra

Jesús, aquesta cançó que vares escriure. La lletra se’m queda a la gola. Pau a la terra

La escolto cada Nadal. Però "esperança" i "història" no rimen. Així que de què serveix. Aquesta Pau a la Terra?

Pau a la Terra (3)

Comentari: La Pau té rostre

Els noms de Sean, Julia, Gareth, Ann i Breda que apareixen a la cançó són algunes de les víctimes de l'atemptat terrorista de Omagh (Irlanda del Nord), amb això en Bono ens recorda que "la pau" abstracta per la que preguem té rostres i noms concrets que passen pel davant de qualssevol idea, de qualssevol   "-isme" (comunisme, nacionalisme...). No hi ha hagut cap idea que hagi donat la vida per nosaltres, però sí que hi ha hagut una persona, amb un nom concret, que ho ha fet: Jesús, el príncep de la pau.

El temps de Nadal és un temps per demanar que el cel baixi a la terra, tal com demana la cançó, encara que sempre sembli impossible. El temps de Déu és un temps de pau, un espai sagrat que posa entre parèntesi els conflictes del món. Així va passar la nit de Nadal de 1914 quan, a les trinxeres de la primera guerra mundial, en contra del parer dels seus superiors, els soldats alemanys i els britànics van cantar nadales i es van intercanviar regals. El soldat enemic passava a ser un rostre concret i amable més enllà de la seva pertinença a un bàndol o a l’altre. És aleshores quan es torna a fer realitat la salutació de l’àngel als pastors: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima” (Lc 2,14)

 

Treballant la cançó: La pregària de les “pàgines grogues”

Abans de l’aparició dels cercadors virtuals en xarxa semblava que tot el que un necessitava estava finament imprès al llibre de les “Pàgines grogues”. Allà hi era tot i tothom. Proposo que la nit o el dia de Cap d’Any facis la “pregària de les pàgines grogues”, sol o en grup. Necessites un bloc de paperets grocs autoadhesibles i un bolígraf. Poc a poc, porta noms de persones conegudes a la memòria. Escriu el nom de cadascun d’ells al paper groc i desitja-li pau pel recent any. Després, ves enganxant els paperets a la paret o a un mural on hi hagi representada la imatge de Jesús. Pots dedicar-hi tot el temps que creguis necessari i acabar amb un Parenostre.

Recurs complementari: El discurs de “El gran dictador” (Charles Chaplin)

“Ho sento, però jo no vull ser un emperador, aquest no és el meu ofici. No vull governar ni conquerir a ningú, sinó ajudar a tots si fos possible: jueus i gentils, blancs o negres. Hem d'ajudar-nos els uns als altres. Els éssers humans som així, volem fer feliços als altres, no fer-los desgraciats. No volem odiar, ni menysprear a ningú. En aquest món hi ha lloc per tothom. La bona terra és rica i pot alimentar a tots els éssers.

El camí de la vida es lliure i maco, però l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d’odi, ens ha empentat fins la misèria i les matances. Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El maquinisme, que crea abundància, ens deixa en la necessitat. Els nostres coneixements ens han fet cínics; la nostra intel·ligència durs i secs. Pensem massa i sentim molt poc. Més que màquines necessitem humanitat; més que intel·ligència tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.

Els avions i la ràdio ens fan sentir més propers. La veritable naturalesa d’aquests invents exigeix bondat humana, la germandat universal que ens uneixi a tots nosaltres. Ara mateix la meva veu arriba a milions de éssers de tot el món, a milions d’homes desesperats, dones i nens, víctimes d’un sistema que fa torturar als homes i empresonar a gent innocent. A tots els que em puguin escoltar els dic: no desespereu. La dissort que patim no és més que la passatgera cobdícia i l’amargura d’homes que temen seguir el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà, cauran els dictadors i el poder que tragueren al poble es reintegrarà al poble, i, així, mentre l’home existeixi, la llibertat no decaurà.

Soldats, no us rendiu a aquest homes que, en realitat, us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides i us diuen el que heu de fer, de pensar i de sentir. Us mengen el cervell, us enceben, us tracten com a ramat i com a carn de canó. No us lliureu a aquests individus inhumans, homes màquines amb cervells i cors de màquines. Vosaltres no sou màquines, no sou ramat, sou homes!. Porteu l’amor de la humanitat al vostre cor i no l’odi. Només els que no estimen odien; els que no estimen i els inhumans.

Soldats, no lluiteu per l’esclavitud sinó per la llibertat. En el capítol 17 de Sant Lluc es llegeix: “El regne de Déu està dins de l’home. No d’un home, ni d’un grup d’homes, sinó en tots els homes”.

Vosaltres teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bonica, de convertir-la en una aventura.

En nom de la democràcia, fem servir aquest poder, actuem tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble que garanteixi als homes una feina, a la joventut un futur i a la vellesa seguretat. Amb la promesa d’aquestes coses, les feres arribaren al poder, però mentiren; no han complert les seves promeses ni mai les compliran. Els dictadors són lliures només ells, però esclavitzen al poble. Lluitem ara per fer realitat allò promès. Tots a lluitar per alliberar el món, per enderrocar barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem per el món de la raó, un món on la ciència, on el progrés ens condueixi a tots a la felicitat. Soldats... en nom de la Democràcia, hem d’unir-nos tots.

Hanna, pots escoltar-me? Siguis on siguis, mira amunt, Hanna. Els núvols s’allunyen, el sol esta sortint, anem sortint de les tenebres cap a la llum, caminem cap a un món nou, un món de bondat on els homes s’elevaran per sobre de l’odi, de l’ambició i de la brutalitat. Mira amunt Hanna! A l’ànima dels homes se li han donat ales i per fi ha començat a volar! Estan volant cap l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança, cap al futur, un gloriós futur, que et pertany a tu i a mi; a tots!!. Mira amunt, Hanna, mira amunt!!”

(Activitat extreta del llibre "Prega-rock. 33 cançons amb valors". Eloi Aran)

Prega-rock de Nadal 2. "Niño soldado", de Ska-P. La infància robada

 Títol: Niño soldado / Autor: Ska-P / Àlbum: Que corra la voz

Vídeo (clica imatge)

Lletra:

Fui a nacer donde no hay nada, tras esa línea que separa el bien del mal. Mi tierra se llama miseria, y no conozco la palabra libertad. Fui secuestrado en una guerra, torturado y preparado para matar, me han convertido en una bestia, soy solo un niño que no tiene identidad. 

Me han obligado a disparar, me han enseñado como asesinar, me han obligado a mutilar, en un infierno terrenal

Eh no, tu indiferencia no tiene perdón. ¿Quién te robó el corazón? No te levantes del sillón. Eh no, tu indiferencia no tiene perdón. ¿Quién te robó el corazón? Apaga la televisión

Una pistola en mi cabeza, me está obligando a asesinar a mi papa, soy una máquina de guerra, mi dedo aprieta ese gatillo sin mirar.

Me han obligado a disparar...

Eh no, tu indiferencia no tiene perdón...

Comentari: La infància robada

"Havíem de caminar durant dies. A la nit, havia d'assaltar pobles per aconseguir una mica de menjar. A l'octubre, vaig prendre part en l'atac contra Uvira. Va ser horrible. Tenia por i no volia matar ni que em matessin. Després de l'atac, vaig abandonar l'arma i vaig fugir." (Testimoni d'un nen soldat implicat en el conflicte de la República Democràtica del Congo)

Segons Amnistia Internacional, cap a principis del s.XIX, en més de 35 països d’arreu del món, s’estima que hi havia entre 300.000 i 500.000 menors obligats a formar part d'exèrcits estatals, forces paramilitars, milícies civils i grups armats d'oposició. La infància ha estat sovint presentada per poetes i filòsofs – des de Rilke a Nietzsche -  el refugi de la innocència o la pàtria de la llibertat. És una etapa de la vida durant la qual, en la seva vulnerabilitat, atresorem bons records que ens han de servir per més endavant.

Pervertir la infància, trencar-la, és atemptar contra la dignitat humana. No només degrada al conjunt de la humanitat sinó que, a més a més, destrueix la possibilitat d’accés a Déu: “Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas” (Mc 10,15). El temps d’Advent i de Nadal és una oportunitat per tornar a la infància, per fer-nos nosaltres també vulnerables i reconèixer-nos com infants necessitats amb els més necessitats.

 

Treballant la cançó: Retornar a la infància

“Sapigueu que no hi ha res de més noble, de més fort, de més sa i de més útil a la vida que un bon record, sobretot si ve de la primera edat, sobretot de la casa pairal. Us parlen molt de la vostra educació; ara bé, un record sant, conservat des de la infància, és potser la millor educació.” (Dostoievski. Els germans Karamàzov)

Proposo un recorregut per la pròpia infància a partir del teu àlbum de fotografies. Si es treballa en grup, es pot demanar que cada membre porti tres fotografies significatives de la seva infància relacionades amb el que l’escriptor rus F. Dostoievski anomenava “sants records”. Compartiu per què heu escollit aquestes fotografies i quin “tresor” amaguen. Després, plantejeu-vos què està a les vostres mans perquè aquest Nadal els infants que coneixeu puguin fer provisió de bons records: des de la participació en campanyes de recollida de joguines, disfressar-vos per la cavalcada dels Reis Mags o simplement passar una estona amb ells al parc.

 

Recurs complementari: Déu, un infant refugiat que camina pel desert (Mt 2,13-15)

Durant la guerra civil a Síria va haver-hi una fotografia que va rodar el món: un infant sol caminant pel desert que havia perdut a la seva família pel camí. Aquest és un de tants casos en un món on la ONGD Entreculturas afirma que hi ha més de 41 milions de refugiats i desplaçats interns. El Déu de la Bíblia també coneix l’exili, fins i tot Jesús mateix va ser un infant que va travessar el desert per viure exiliat a Egipte:

“Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo. Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: d'Egipte he cridat el meu fill.”

(Activitat extreta del llibre "Prega-rock. 33 cançons amb valors". Eloi Aran)

Prega-rock de Nadal 1. "Jesus", de Queen. Ha nascut el líder dels homes

 Títol: Jesus (Jesús) / Autor: Queen / Àlbum: Queen 1 / Lletra en anglés.

Lletra en català:

I quan el vaig veure en la multitud. Molta gent s’ajuntava al seu voltant. Els captaires cridaren els leprosos el sol·licitaren L’home vell no va dir res. Només romania prop seu

Tots van a veure el Senyor Jesús, Tots van a veure el Senyor Jesús, Tots hi van

Llavors arribà un home, va caure als seus peus. Impur!" va dir el leprós i va fer sonar la seva campana. Va sentir el palmell de la seva mà tocar el seu cap. Vés-hi ara, vés-hi ara, ets un nou home.

Tots van...

Tot va començar amb els tres Reis Mags. Van seguir una estrella que els va portar a Betlem. I van donar a conèixer per tota la terra. Que ha nascut el líder dels homes

Tots van... (2)

Comentari: Ha nascut el líder dels homes!

Els tres reis mags d’orient representen, per una part, la recerca de Déu dels diferents pobles i cultures de la Terra i, per altra, la recerca de Déu per part de la raó i la saviesa humanes. Malgrat aquest relat tan popular, el lideratge de Jesús no és evident. A primera vista la seva és la història d’un fracassat que no aconsegueix els seus objectius, sent rebutjat i mort en soledat com un blasfem i un criminal a la creu. Qui voldria un líder així? És una bogeria als ulls de la raó i un escàndol als ulls de la fe (1Cor 1,23).

Aleshores, si el lideratge de Jesús no segueix la lògica humana, com és que encara dos mil anys després encara celebrem el seu naixement? És aquest el líder que esperava la humanitat? Sí, perquè segueix la lògica de Déu. Quan li preguntaven a Jesús si ell era el messíes esperat, ell feia referència al que havien dit els profetes: “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4,16-30)

Treballant la cançó: Ets un líder?

El text que tens a continuació et pot donar pistes de com es pot ser un bon líder des de l’Evangeli. Transforma cada frase condicionada en una pregunta i obtindràs un bon test per valorar-te.

“Si ets pacient i comprensiu,

Si deixes parlar als altres i escoltes de veritat;

Si procures entendre el seu missatge i et poses en el seu lloc;

Si no et consideres un mestre, sinó tan sols un caminant;

Si et sents tan pobre que tot ho esperes de tots;

Si no et creus destinat a donar el darrer toc, sinó, més aviat, consideres que la veritat no es diu però que es construeix entre tots;

Si no t’importa que els teus plans siguin rebutjats, és a dir, que siguin els altres els que et facin la planificació;

Si no vols tenir el blat en el sac i ben lligat, i creus que caminant es fa camí;

Si no cerques la teva perfecció individual (doncs mai és possible assolir-la), sinó que creus que ningú es salva sol com tampoc es condemna sol;

Si et sents solidari de tots els qui pateixen encara que no semblin qüasi ni persones (doncs hi ha moltes maneres de no viure com una persona) i lluites per alliberar-los juntament amb molts d’altres;

Si no t’irrites i deseperes perquè els altres veuen les coses d’una manera diferent ans, al contrari, sempre els justifiques;

Si als qui no t’entenen no els guardes rancunia simó que, més aviat, els aculls amb tendresa;

Si ets capaç d’excusar-ho tot, de disculpar-ho tot, però t’esforçes per crear al teu voltant un clima de crítica intel·ligent;

Si ets capaç de creure en tots;

Si ets capaç d’esperar en les possibilitats de canvi que resten en tu mateix i en els altres;

Si ets capaç de confiar en Déu, malgrat no entenguis els seus camins;

Si ets capaç d’estimar sempre...

FES EL QUE ET DÓNI LA GANA, EL QUE VULGUIS, EL QUE T’ABELLEIXI, EL QUE MÉS ET FRAPI !!!

I benaurat seràs si tens la mania de fer feliços als altres, millor dit, si et sents feliç sent l’acompanyant en la recerca del seu propi camí i llur felicitat... (doncs l’experiència no es pot transmetre. Cadascú se l’ha de fer)

(basat en 1 Corintis 13, 4-7. Extret del Tractat de Teologia Pastoral d’en Ramon Prat)

Recurs complementari: Retrat d’un líder atípic

"Va néixer en un poblet, fill d'una dona del camp.

Va créixer en un altre poblet on va treballar de fuster fins que va tenir 30 anys.

Després, i durant tres anys, va ser predicador ambulant.

Mai no va escriure cap llibre.

Mai no va tenir un càrrec públic.

Mai no va tenir família o casa.

Mai no va anar a la universitat.

Mai no va viatjar a més de tres-cents quilòmetres del seu lloc de naixement.

Mai no va fer res del que s'associa amb la grandesa.

No tenia més credencials que ell mateix.

Només tenia trenta-tres anys quan l'opinió pública es va tornar en contra seu.

Els seus amics l'abandonaren.

Va ser entregat als seus enemics,  i en van fer mofa en un judici.

Va ser crucificat entre dos lladres.

Mentre agonitzava preguntant a Déu per què l'havia abandonat,

els botxins es van jugar els seus vestits, l'única possessió que tenia.

Quan va morir fou enterrat en una tomba prestada per un amic.

Han passat vint segles, i avui és la figura central del nostre món,

factor decisiu del progrés de la humanitat.

Cap dels exèrcits que van marxar,

cap de les armades que van navegar,

cap dels parlaments que es van reunir,

cap dels reis que van regnar,ni tots ells junts,

no han canviat tant la vida de l'home a la terra com aquesta Vida solitària." (anònim) 

(Activitat extreta del llibre "Prega-rock. 33 cançons amb valors". Eloi Aran)

Preguem amb la Corona d'Advent

(Ecoparròquies) LA CORONA D’ADVENT és un element simbòlic de l’advent que s’ha convertit  en  un objecte més  de la decoració   nadalenca   a   les   nostres llars, sense   que  moltes  famílies  en coneguin el seu significat: 

• La seva forma circular, que no té ni principi ni fi, evoca l’eternitat. 
• Els elements naturals que la formen simbolitzen l’esperança i la vida.
• Les quatre espelmes simbolitzen la llum enmig de les tenebres. 
• El color vermell significa l’amor de Déu. 

En el camí de preparació de Nadal, que es fa durant l’advent, les espelmes es van encenent, una a una cada diumenge, com a signe de la llum que porta Jesús a la vida de cada persona. Immersos en un estil  de  vida aferrat  a  les  coses materials  el  signes  van  perdent  el seu  sentit. L’estil de vida consumista, que posa l’accent en coses externes i materials, ens fa cada vegada més  impermeables  al  missatge  de  la  gratuïtat,  del  do  i  de  la  gràcia  de  Jesús que  vol  fer-se present en la nostra vida. Inconscientment,  el  desig  de  comprar  i  de  consumir que, paradoxalment, s’accentua  en  les festes nadalenques, ha colonitzat molts aspectes i molts costums de la nostra vida. Per  això  en  aquest  Advent,  temps  de  preparació  per  a  la  vinguda  de  Jesús,  el  Salvador, us proposem recuperar amb força aquest element simbòlic, en el sí de la nostra llar, perquè ens ajudi a revisar i a canviar el nostre estil de vida. Us  animem  a preparar una corona d’advent amb elements naturals: branquillons,  fulles seques,  pinyes,  pomes,  rodanxes  de  taronja  o  llimona  seques...  (aneu molt  en  compte  de  no malmetre cap planta i sobretot no agafar molsa, boix grèvol o galzarà perquè són espècies en perill i estan protegides).Podeu encendre un ciri cada diumenge i fer una pregària per enfortir el nostre compromís vers un estil de vida diferent que realment prepari el nostre cor i el nostre entorn per rebre Jesús i el seu evangeli.

(Clica imatge per accedir a pdf sobre la Corona d'Advent)

Fem el pessebre ecosolidari!

(Ecoparròquies) El Papa Francesc a la seva carta apostòlica sobre el significat i el valor del Pessebre ens deia:

“Davant del pessebre, la ment espontàniament va a quan érem infants i esperàvem amb impaciència el temps per a començar a construir-lo. Aquests records ens porten a prendre novament consciència del gran do que se'ns ha donat en transmetre'ns la fe; i al mateix temps ens fan sentir el deure i l'alegria de transmetre als fills i als nets la mateixa experiència. No és important com es prepara el pessebre, pot ser sempre igual o modificar-se cada any; el que compta és que aquest parli a la nostra vida. En qualsevol lloc i de qualsevol manera, el pessebre parla de l'amor de Déu, el Déu que s'ha fet nen per a dir-nos com és a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició.”

DESCARREGA LA CARTA en pdf

Us convidem a llegir-la i us oferim aquest material per ajudar les famílies a viure un Nadal allunyat de la febre consumista, que desdibuixa el seu autèntic sentit, i a descobrir amb els infants allò profund que s’amaga darrere els senzills elements del pessebre.

EL LLIBRE: "ARA QUE FEM EL PESSEBRE..."

Aquest llibre de la col·lecció “Hola Jesús, hola Déu!” de l’editorial Claret ens pot ajudar a descobrir el misteri de Nadal amb els infants.

FEM JUNTS EL PESSEBRE

Publish at Calameo

ORIENTACIONS PER APROFUNDIR EN ELS CONTINGUTS DEL LLIBRE

(clica imatge per accedir a pdf)