Si encara no sabeu què fer per al DENIP (Dia Escolar per la Noviolència i la Pau) del proper 29 de gener, el Colectivo Noviolencia té un materail molt bo presentat a mode de còmic titulat "El viatge d'Amanda". Es pot descarregar gratuïtament, demenar exemplars per 1€, o baixar també la guia didàctica.
Si en voleu saber més, aquest dijous 14 de gener, de les 19:00, hi ha una teletrobada a través de la plataforma zoom per explicar el material per al món docent i educatiu. (Informació aquí)
Jesús ens ensenya a estimar el món perquè és obra de Déu
(cf. Gn 1) i cap obra de Déu va contra l’home, al contrari, en la Creació es
donen les condicions de possibilitat perquè l'home i la dona es realitzin com a
tal i amb la seva vida lloïn a Déu.
Sembla paradoxal veure com el nostre món està sent víctima
d'una polarització entre els que fan de la Terra una deessa “adorable”
—personificant-la, no a l’estil de Sant Francesc d’Assis, i moltes vegades
caient en absurds— i d'aquells que viuen en el món pensant que en són els
propietaris i dominadors, i que els seus recursos són infinits, contribuint així
a la destrucció del planeta.
Jesús, amb la seva vida, ens dona exemple de com cal viure
en el món, de com hem de ser els cristians corrents, integrant dins la nostra
vida l'amor a la Creació, sense que es converteixi en un ídol, construint així
un canvi més profund en la nostra societat, del nostre estil de vida, els
models de producció i consum, salvaguardant les condicions morals d'una
autèntica ecologia humana —va escriure Sant Joan Pau II—. En els punts 98 i 99
de la carta encíclica Laudato si’ el Papa ens ajuda a veure com Crist està
integrat en el món des del principi i fins al final de la seva vida.
“Jesús vivia en harmonia plena amb la creació, i els altres
se’n meravellaven”, ens diu el Sant Pare. Jesús és Amor (cf. 1 Jo 4, 8), el
contrari de l’amor és l'ús —havia dit Joan Pau II. El Senyor no va venir a la
terra per fer-ne ús o mal ús, sinó per estimar-la, en totes les seves
dimensions i expressions, i per donar-nos-en exemple. (seguir llegint)
MIQUEL VENTURA SITJES
Delegat de Joventut del Bisbat de Solsona
Un porc ho escoltà. Se li acostà per dir-li:
-Ànim amic cavall, aixeca’t! Si no, et sacrificaran. Vinga!
, jo t’hi ajudo! Vinga!… Un, dos, tres… A poc a poc… Un passet més… Així… Així…
Ara, a córrer… A poc a poc… Més de pressa… Fantàstic! Corre… corre! Ets un
campió!
En arribar-hi l’amo del cavall i veure córrer el cavall,
digué:
- Miracle! El cavall s’ha curat… Això no pot acabar així….
Vinga!... Matem el porc per celebrar-ho!
Ens preguntem:
Ressò bíblic:
Crèixer:
“Hay que hacerse espaldas los unos a los otros
porque los tiempos son recios”, ja ho deia
Teresa d’Àvila fa quatre-cents
anys, però sembla escrit per a avui dia.
La proposta no és tan fàcil de digerir com sembla. Els mateixos humoristes, a
més de fer-nos riure, a vegades ens sorprenen i reflecteixen la pura realitat: “El peix que lluita a
contracorrent mor electrocutat”!
Un nen molt trapella amargava la
vida a un voluntari de reforç escolar, pensant que aquest ho feia per tenir un
sobresou. Va canviar d’actitud quan s’assabentà que aquell monitor de Càritas
ho feia gratuïtament i es pagava l’autobús per desplaçar-se a donar-li suport.
Molts voluntaris o persones
altruistes de bona fe es “cremen” en l’intent. Però també tots haurem detectat
persones “incombustibles”, persones que no perden la pau del cor ni el somriure
als llavis, més enllà de les “escopinades” que puguin rebre. M’adono que
moltes d’aquestes no van de “quixots” solitaris per la vida,
sinó que estan equipades d’una comunitat de suport. I, encara més enllà
d’aquest suport exterior, han tingut la sort de trobar-ne un d’interior. Deixem
parlar el militar que, en el cop d’estat de Pinochet a Xile, va metrallar el
missioner gironí Joan Alsina: “Juan iba tranquilo y sosegado. Nunca he podido
olvidar esto: Juan me pidió que no le vendara los ojos y que le disparara de
frente para poder verme y darme el perdón... Levantó su mirada al cielo, hizo
un gesto con las manos, las puso sobre su corazón y movió los labios como si
estuviera rezando y dijo: Padre, perdónalos...”.
Valors: Compromís - Comunitat - Misericòrdia
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
El passat 31 de desembre pel matí es va reunir el jurat compost per membres de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria i l'Escola Cristiana per tal de resoldre el IV Concurs de Dibuix de la Mare de Déu de Núria, corresponent al curs 2019/20. Hi han participat uns dos-cents alumnes provinents de diferents escoles de Catalunya. Breument es farà públics els guanyadors/es de cada categoria.
En una ocasió, quan Jesús era criticat pels fariseus per guarir en dissabte, ell els va respondre «El meu Pare continua treballant, i jo també treballo» (Jn 5,17). Semblaria que Déu és workahòlic, addicte al treball, però més aviat indica que Déu no deixa de treballar perquè no deixa d’estimar. El pensament i l’acció de Déu són expressió d’un amor que es dóna gratuïtament tothora. Així com l’amor no sap d’horaris, sembla que la tasca de Jesús tampoc.
Valgui aquesta nota bíblica per
plantejar un dels temes clau d’aquestes temps pandèmics: el teletreball. El que
era una factor directament vinculat a temes de reducció de mobilitat per motius
sanitaris, ha acabat tenint efectes en àmbits diversos: des de l’organització
empresarial i la comunicació, fins la conciliació familiar i l’educació.
Un tòpic del teletreball és la
sobrecàrrega horària laboral. Quan el treball es viu desvinculat de la pròpia
missió i sentit personals pot acabar esdevenint un drama mentre que, pel
contrari, quan aquest forma part integrada del viure, la perspectiva canvia. El
teletreball pot ser una invitació a cercar maneres de fer-nos més presents i pròxims
- tant en l’àmbit laboral com el familiar - alhora que també qüestiona si allò
a que li dediquem el nostre temps i esforç val la pena.
El teletreball també ha comportat que
molts pares s’han redescobert, a la força, com a mestres. La mobilitat laboral
del dia a dia pot reforçar la idea d’una educació externalitzada: “Descarrego
els nens a l’escola i ells ja s’encarreguen de l’educació”, mentre que el
paradigma del teletreball convida a la internalització familiar del procés
d’aprenentatge d’uns infants que són redescoberts com alumnes, també a casa.
D’acord, el Teo-treball podria ser
pres com a metàfora del tele-treball. Ja sigui actuant telemàticament “como si
presente me hallase” en alguna de les contemplacions que proposava Sant Ignasi
de Loiola als Exercicis Espirituals o bé, com se li atribueix a Santa Teresa,
sent “les mans de Déu”.
«Crist no té ara més cos que el
nostre,
no té més mans ni peus sobre la terra
que els nostres.
Nosaltres tenim els ulls pels quals
ell mira amb compassió aquest món,
nosaltres tenim els peus amb els que
ell camina per fer el bé.
Amb les nostres mans ell beneeix tot
el món,
nosaltres som les mans, els peus, els
ulls de Crist.
Nosaltres som el seu cos.
Utilitzem doncs el do dels nostres
cossos
perquè Crist visqui en el món,
de manera que tots sentin el seu toc
de sanació. Amén»
(Atribuït a Sta. Teresa D’Àvila)
