Cullera del cel. Contes amb valors 31

Un savi volgué fer un viatge al més enllà per veure com s’hi diferenciaven els bons dels dolents.

Primer visità l’infern. El veié com un gran banquet de gent desesperada. Les taules, ben parades, eren plenes de plats deliciosos. El condemnats havien de fer servir unes culleres enormes d’un parell de metres. Cadascú pretenia portar el menjar a la boca amb la cullera, però li queia per tots els costats. Tots estaven furiosos, cridaven, xisclaven de fam i blasfemaven.

Després pujà al cel. Sorprenentment, hi va veure grans taules amb plats gustosos. Aquells benaventurats també feien servir culleres enormes de dos metre de llarg; però allà tots  menjaven feliços. Quin era el secret? Cadascú no es preocupava d’alimentar-se sinó d’alimentar el que tenia al davant.

Ens preguntem:

• És un conte del “més enllà” o ben real, d’”aquí”?  
• Tenim un record especialment gratificant d’algun àpat? 
• Quin fou el secret? Què hauríem de vetllar més en els àpats familiars o les relacions socials?

Ressò Bíblic:

• Mateu 6, 16-21 (Un tresor en el cel) 
• Joan 13,1-17 (Jesús renta els peus...) 
• Gènesi 18,1-10a. (Tres personatges arriben a la tenda) 
• 1Corintis 11,17-26 (Desordres en el sopar del Senyor)

Crèixer:

Més enllà de la seva funció nutritiva, un dinar familiar recrea aquella fraternitat i gratuïtat comunitàries, capaces de provocar una de les expressions més sagrades de l’ésser humà: el somriure.

Malauradament, no sempre és així. Sobretot, en el nostre món benestant «el culte a la imatge imposa als seus feligresos rigoroses penitències dietètiques en exercicis mortificants. El mirall i la balança són els insubornables confessors d’aquesta estesa religió de l’aparença» ( Francesc Torralba)

Carlos i Mari, d’Hondures, tenen sis fills en edat escolar, excepte el gran, de 24 anys, que està en tractament psiquiàtric. La mare feineja mitja jornada en un hotel, a 25 kilòmetres en tren. El pare, a l’estiu, al llarg de la setmana, es desplaça a viure a uns 60 kilòmetres per recollir fruita i després es queda a l’atur. Anant a casa d’aquesta família, t’adones del bon caliu familiar i de com et conviden, amb un somriure cordial, a unes galetes i un caldo sortits de Càritas. Els fills, ben aplicats a l’escola ja els voldrien moltes famílies. En el nostre ben proper “Quart Món”, el de la precarietat, és possible el miracle del “somriure”. 

Quin contrast entre un dinar al “cel” o a “l’infern” del conte, és clar!  

Valors: Comunitat – Gratuïtat - Austeritat

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga

Entrevista a Xavi Nus, president del MCECC

Des del departament de Pastoral de la FECC entenem que la bona relació amb tots els agents educatius és primordial, més encara si es tracta d'entitats de titularitat vinculades amb l'Església. Per això hem fet aquesta entrevista al President del MCECC (Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans) vinculat a la Fundació Pere Tarrés, Xavier Nus i Garrell. 

Xavi Nus i Garrell

Vaig estudiar una enginyeria, i sempre he dit que he fet dos carreres paral.leles l’Esplai i la carrera universitaria. He estat monitor al Centre d’Esplai Apassomi de les Borges Blanques, sóc un apassionant de l’educació en lleure. Actualment sóc el president del MCECC

El MCECC es sol vincular a "centres d'esplais parroquials", però també hi ha centres d'educació en el lleure vinculats a centres d'educació reglada, les escoles, quin pes  tenen aquests en el MCECC?

El Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) és una federació de centres d’educació en el lleure presents a les diferents diòcesis catalanes i també a Mallorca i Menorca. Amb un bagatge de més de 60 anys d’experiència, agrupa més de 200 centres. Els centres d'esplai del MCECC acullen uns 25.000 infants, adolescents i joves, gràcies a la tasca educativa i voluntària d’uns 4.500 monitors i monitores.

El model de centre d’esplai que defensem, i que és majoritari al Moviment, és aquell que está arrelat a una comunitat que l’acull i comparteix el seu projecte. Majoritament aquests estant vinculats a parròquies, si que en els últims temps hem sumat algunes realitats d’escoles cristianes i altres que ens són més històriques, podriem dir que entre 20-25 centres estant vinculats a escoles.

Quins efectes positius té que un centre d'esplai d'una escola es vinculi al MCECC, tant per l'escola com per al MCECC mateix? 

El MCECC treballa amb i per als esplais partint, sempre, d’una proposta educativa compartida. Els dóna suport, els assessora i els acompanya en el seu dia a dia en aspectes tècnics de gestió (tramitacions legals, recursos econòmics,..), en la seva acció educativa (formació, publicacions) i generant xarxa i capital social (proposant trobades i activitats o exercint un rol de representació i intermediació). En definitiva, la seva funció és servir en tot allò que millori la qualitat de les activitats dels centres d'esplai i el seu funcionament com a entitats juvenils i voluntàries arrelades al seu entorn més inmediat, en aquest cas l’escola.

Des del MCECC acompanyem els centres, conjuntament amb la seva Comunitat de referencia, en aquest cas l’Escola, a realitzar una intervención educativa per ajudar a viure una experiencia de temps de lleure amb sentit a través de:

• La promoció de l’educació en el lleure des d’una visió integral de la persona.
• La transformació en instruments d’acció pastoral, al servei de l’Església, per transmetre els valors de l’humanisme cristià.
• La potenciació de l’associacionisme infantil, juvenil i del voluntariat.
• La consciència de pertànyer a un Moviment català, arrelat en el nostre país, amb voluntat de creixement.
• La transformació del nostre entorn des de la pròpia acció i a partir del compromís i la responsabilitat.

Als monitors/es dels centres i a l’Escola, la seva entitat titular, tindran un ventall de recursos que ofereix la federació, i tindran la possibilitat de sumar a un Moviment on compartir inquietuts i generant aprenentatges conjuntament.

Ens podries citar alguns exemples de col·laboració positiva entre institucions educatives i el MCECC? 

Actualment tenim centres d’Esplai al MCECC que pertanyen a les Escoles Cristianes vinculades als Jesuïtes, Escolapis, Lestonnac, FEDAC, la Salle,… El MCECC els permet generat una xarxa amb altres realitats de lleure del seu entorn més immediat (barri, poble, ciutat) i a nivell general de Moviment, sumant i construïnt plegats mantenin el carisma de cada realitat i a la vegada ajuden al Moviment a creixer en pluralitat i diversitat compartint l’objectiu comú de l’educació en el lleure de qualitat.

Concretament, què implicaria per a una escola que té activitat en el lleure el plantejar-se l'opció d'incorporar-se al MECC? 

Formar part d’una federació o moviment comporta uns drets i un deures. Com a deures demanem la participació i implicació dels equips de monitors/es i els responsables a la seva realitat territorial més propera i a l’assamblea general del moviment, actualització de les dades,… I si que permet accedir a un seguit d’ajudes, recursos, descomptes amb formació,… Alguns tràmits depenen del tamany del centre la seva localització, si algú está interessant us animaría a contactar amb el Moviment

Si creus que cal afegir alguna altra pregunta... cap problema!

Voldria afegir la importancia del treball conjunt entre l’educació formal i l’educació no formal, són un complement idoni. Cal fer una mirada 360 a l’educació dels infants i joves, voldria animar aquelles escoles que no disposin d’una realitat d’educació en lleure la poguessin generar, ens oferim acompanyar-vos.

En un centre d’esplai es treballa amb la voluntat de ser un servei per a la comunitat més propera (famílies, parròquia, escola, barri, població…), amb l’objectiu d’educar infants i joves per aconseguir que creixin com a persones des d’una perspectiva integral que té en compte el compromís social amb l’entorn.

Els qui fan possible l’acció educativa del centre d’esplai són els monitors i monitores que, des del voluntariat i amb el seu compromís, esdevenen referents positius per als infants i joves amb els qui comparteixen l’experiència de l’esplai. Els monitors i monitores són, majoritàriament, joves d’entre 18 i 25 anys i aquest perfil els fa propers a les necessitats i inquietuds dels protagonistes de l’esplai: els infants, els adolescents i els joves!

I si tenim ja un centre d’Esplai, animar-vos a formar part  d’un Moviment on poder compartir i sumar plegats en aquesta tasca educativa. Podreu trobar més informació a www.peretarres.org/mcecc

"Graduats!" Ja està disponible el Llambregades de juliol

Amb el títol “Graduats!... en pastoral educativa per a temps pandèmics” arriba el darrer lliurament del butlletí Llambregades de pastoral educativa del curs 2020/21. L’apartat de reflexió s’inicia amb l’article “Expert en Pastoral Educativa”, on s’exposa la necessitat i també es dóna la informació de la propera 13a edició del “Títol universitari en Escola de Pastoral Educativa” de cara al proper curs. Segueix una pàgina on es recullen el lliurament de la “cafeïna. Videocàpsules per desvetllar la pastoral educativa” del mes de maig i juny, on en Xavier Casanovas (Cristianisme i Justícia) i en Josep Otón (ISCREB) ens responen a les preguntes “Som una escola de fraternitat?” i “És el mateix interioritat que espiritualitat?”, respectivament.

Passant a l’apartat de bones pràctiques, aquesta s’inicia amb la primera entrevista que apareix al butlletí, i ha estat feta a en Xavi Nus, President del MCECC (Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans), preguntant de forma especial per la relació entre l’educació en el lleure i els centres educatius de la FECC. Posteriorment, la Yolanda Alastrue, cap de pastoral del Col·legi Concepcionistes de BCN, ens presenta la dinàmica “Pray&Play” basada en la introducció de diorames amb figures de playmòbil en la tasca pastoral.

La secció de recursos consta de tres parts. El primer és la fitxa de treball de la pel·lícula Sound of metal, proposada per les habituals Montserrat Claveras i Assumpta Montserrat. El segon és específic d’aquestes dates i és una cadena de propostes de lectures estivals, on es presenten tres llibres “Tabor. El Déu amagat en l’experiència”, de Josep Otón; “Una revolución de cuidados para nuestra pastoral escolar”, d’Óscar Alonso; i “Hacia una pastoral del cafè”, d’Omar Villar. Clou aquesta secció l’acostumat Ciberllambregades, on hi trobem ressò de diferents recursos: des de l’exposició “Barcelona al carrer” que organitza el Museu Diocesà de Barcelona arran dels 700 anys de la Festa del Corpus Christi, fins la nova campanya “La conversió ecològica és possible” promoguda per Justícia i Pau entre d’altres.

En l’apartat de formació es presenten les propostes del Programa Pastoral i Sòcio-educatiu per aquest estiu. Cal destacar, de forma especial, la primera edició d’un curs acreditat de GodlyPlay a l’Escola Cristiana; una iniciativa que conjuga l’espiritualitat amb la pedagogia Montesori i el treball dels relats bíblics molt interessant. Les altres dues formacions presentades són “ReliReload. Carrega les piles per la classe de religió”, pensada especialment pel col·lectiu de docents de la religió; i “Eines pedagògiques per al treball del dol a nivell sòcio-educatiu”, pensada especialment per a tutors i agents dels departaments d’orientació psicològica dels centres educatius, comptant amb dues grans formadores: Marta Burguet (SADiM) i Montse Esquerda (Institut Borja de Bioètica)

Tanca aquest Llambregades una pàgina que fa especial il·lusió: la dels premis. Enguany es presenta la primera edició del Premi Gaudí per a treballs de recerca de batxillerat i projectes de CFGS de temàtica del fet religiós. Aquesta iniciativa sorgeix de la col·laboració de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i la FECC amb el suport de l’editorial Castellnou. També apareix la 11a convocatòria del Premi Armengol-Mir, un clàssic ja de la pastoral educativa, que tanca termini de presentació de treballs el proper 15 de juliol. (cliqueu imatge per descarregar-lo o accediu a vista online)

Cuca de llum. Contes amb valors 30

Una serp perseguia una cuca de llum. Aquesta fugia, però ja sense forces va dir a la serp:

Et puc fer tres preguntes?

Com que et devoraré, pots preguntar.

Pertanyo a la teva cadena alimentària?.

No.

T’he fet cap mal?

No.

Aleshores, per què vols em vols matar?

Perquè no suporto veure't brillar!

Ens preguntem:

• Què et crida més l’atenció de la serp i la cuca de llum? 
• Has viscut de prop cap escena semblant entre amics? 
• Com ho podem afrontar?

Ressò Bíblic:

• Mateu 5,13-16: “Vosaltres sou la llum del món” 
• Joan 8,12-20: “Jo sóc la llum del món” 
• Joan 9, 1-11: Guarició del cec de naixement. 
• Jaume 3,13-4,1-3: L’autèntica saviesa. 
• Tobit 13,14-16: «Feliços els qui s’alegren de la teva felicitat»

Crèixer:

En Miquel cursa 2n d’ESO i, amb esforç, està aconseguint els millors resultats de la classe. Però ara una colla de companys li fan bullying: es riuen d’ell, l’espanten, l’agredeixen psicològicament i físicament…

Podríem anar allargant els exemples o mals exemples. Com a contrapunt, Jean Vanier, fundador de les Comunitats de l’Arca, de ben jove ja era oficial de la Marina i havia d’explicar als seus subordinats que a, alta mar i en cas de guerra, es tractava “d’enfonsar l’enemic per salvar-te tu”. Aquesta recepta o filosofia bèl·lica, la trobà tan fora de lloc que deixà la seva brillant carrera i optà per “enfangar-se” fins al coll per la causa dels més desvalguts.

El millor que podem fer per a una altra persona no és només compartir-hi les nostres riqueses, sinó mostrar-li les seves. Les persones que no suporten “veure brillar” els altres mai no podran ser felices perquè mai no estaran satisfetes amb el que tenen.

Per més que la teva llum molesti els “depredadors”, no deixis mai de “brillar”, continua donant el millor de tu mateix, continua sent tu mateix. «Feliços els qui t’estimen i s’alegren de la teva felicitat» (Tb 13,15).

Valors: Acollida – Diversitat – Inclusió

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

"Deixa't mossegar". Entrevista a Oriol Hosta, responsable d'acció social al Col·legi Sagrat Cor Sarrià

El col·legi Sagrat Cor Sarrià ofereix una oportunitat única: participar i descobrir noves maneres d'ajudar amb els voluntariats que ofereix als seus alumnes. Una de les persones que s'encarrega d'aquesta tasca tan solidària és Oriol Hosta conegut pels estudiants com Uri. En aquesta entrevista vam esbrinar una mica més sobre ell i com ha arribat a encarregar-se de l'acció social d'aquest col·legi.

Tu eres alumne d'aquest col·legi?

"Sí, tota la meva vida he estat en aquest col·legi. Em vaig graduar el 2013 i he continuat sempre connectat a ell i a l'essència que comparteixen tots els Sagrats Cors. En totes les etapes de la meva vida he tingut la figura que representa al cole; vaig estar de voluntari al Sagrat Cor del Besòs i ara sóc professor d'aquest."

Sabies ja des de petit a què et volies dedicar? Alguna cosa relacionat amb el voluntariat?

"Jo no sabia bé a què em volia dedicar i em van aconsellar que fes el tecnològic, però estant ja al batxillerat, em vaig adonar que el que realment m'agradava era l'audiovisual i com no el donaven com a assignatura, m'ho vaig estudiar per lliure . Vaig fer la carrera d'audiovisuals i vaig estar treballant de redactor en un diari i també vaig treballar en publicitat.

Jo volia fer-me un lloc en aquest món, encara que el voluntariat sempre era una opció paral·lela a la meva vida. Va començar sent secundària, però va acabar menjant-se la altra part."

Com vas començar amb el voluntariat?

"Vaig començar com a assignatura d'acció social aquí, a l'escola, i a l'agradar-me molt, vaig continuar anant fins al punt que el voluntariat em va anar transformant a poc a poc. Al principi tenia una ambició professional molt forta en el món periodístic, però després em vaig adonar que havia canviat arran del voluntariat fins que la balança es va declinar per aquesta part més solidària.

Ara sóc professor i crec que aquesta part satisfà la vessant de transformació social, que també compagino amb una feina d'audiovisuals."

Què va ser el que va fer declinar la balança per dedicar-te a tot això del voluntariat?

"Hi ha una monja del Sagrat Cor del Besòs (Montse Prats) que definia aquesta transformació social com una mossegada, quan la realitat et mossega ja t'ha deixat empremta, la teva pell ja no torna a ser la mateixa. Jo vaig sortir d'aquí amb una pell molt fina, és a dir, vivia en una bombolla de privilegis on tot el patiment es quedava fora. Un cop vaig descobrint persones que pateixen es em van trencant els esquemes de la meva vida i em vaig reconfigurant en un Uri totalment diferent de què es va graduar."

Com vas notar aquest canvi radical a la teva vida?

"Se'n va anar fent a poc a poc, dedicava més temps a el voluntariat que a la universitat i em vaig adonar que em volia dedicar a les dues coses. Aquesta balança va arribar un punt que estava molt descompensada i van ser persones, situacions, moments difícils amb els que em vaig adonar que era el que realment m'agradava."

Encara que sempre has estat en contacte amb el col·legi, quan vas tornar per fer l'acció social?

"Vaig fer la carrera mentre feia també el voluntariat del Besòs i durant l'estiu estava en un camp de treball a Almeria, on vaig conèixer la meva actual dona. Hi va haver un moment en què tot es va unir i vam decidir anar-nos tots dos a viure a Almeria. Pel tema Covid vam haver de tornar, perquè totes les feines eren presencials i no ens anàvem a quedar tancats a casa: estàvem allà per servir. Al tornar vaig estar parlant amb Cecilia (Cap de pastoral), ella em va proposar fer això i jo vaig acceptar."

És a dir que ho vas deixar-ho tot per anar-hi ...

"Ara vist amb perspectiva no crec que ho deixés tot, només que em vaig atrevir a agafar tot pel que jo apostava i dedicar-me a això a el 100%."

La teva família estava d'acord amb aquesta decisió?

"Sí, ells em van donar suport, encara que no ho veien com jo. No els va agafar per sorpresa perquè ja notaven que aquest món m'encantava i consumia gran part del meu temps."

¿La religió et va ajudar a veure més clar el teu camí?

"A el principi no tenia res a veure, però ara és el que li dóna sentit. S'ha anat fent present a través de el servei. Jo crec que hi ha gent que s'acosta a Jesús a través de la pregària i una altra amb l'acció. En el meu cas va ser el segon, encara que em va costar perquè jo no ho veia així, però ara ho veig molt clar: es necessita reflexió per nodrir el servei i viceversa. Necessites les dues coses per poder viure-ho en clau espiritual. En la fusió entre l'acció i el servei vaig trobar a Déu a través del més feble. "

Uri Hosta. El veiem pels passadissos, el saludem quan li donem l’Ubuntu Bloc i també de vegades entre classe i classe. Abans de fer aquesta entrevista, poc ens podíem imaginar que tenia una història tan important per explicar. L’Uri és una d'aquelles persones que et fa veure la realitat d'una altra manera. Va ser capaç de deixar-ho tot, sortir de la seva zona de confort i anar a ajudar els altres. Va saber trobar l'equilibri entre la seva passió i les seves aspiracions i ajuntar-les per ensenyar-nos a nosaltres tot el que ha après. Ell també mossega i deixa una empremta per sempre. (Sagrat Cor Sarrià. Lucía Boned i Carlota Pigibert )