Dents del sultà. Contes amb valors 32

Un sultà somià que li havien caigut totes les dents. Cridà un endevinaire perquè li interpretés el somni.

- Quina desgràcia! Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de Vostra Majestat.

- Com t’atreveixes a dir-me una cosa així? - Cridà el sultà enfurismat.

Ordenà que li donessin cent bastonades.

Cridà un altre endevinaire per explicar-li el seu somni. Aquest li digué:

- Una gran felicitat us ha estat reservada. El somni significa que sobreviureu a tots els vostres parents.

S’il·luminà el rostre del sultà i ordenà que li donessin cent monedes d’or. Però un dels cortesans comentà tot sorprès:

- No és just! La interpretació que ha fet del somni és la mateixa que la del primer endevinaire. No entenc per què vau pagar el primer amb cent fuetades i  aquest, amb cent monedes d’or.

-  Recorda - respongué el segon endevinaire - que tot depèn de com es diuen les coses. S’ha de dir sempre la veritat, però la manera amb què es diu és la que provoca grans problemes.

Ens preguntem:

• Com valores la resposta dels dos endevinaires? 
• En quines circumstàncies detectem més aquesta manca de sensibilitat? 
• Quina actitud hauríem de treballar més a l’hora d’expressar-nos amb llibertat?

Ressò bíblic:

• Marc 5,21-43: “La noia no és pas morta, sinó que dorm” 
• Joan21,15-19: “Simó, fill de Joan, m’estimes?”. 
• Filipencs,2,1-5: ” Que no miri cadascú per ell...”. 
• Osees 11,1-4: “Com més els crides més se te’n van”.

Crèixer:

La Sara, una noia discapacitada intel·lectual em digué:

-          Josep, diumenge, amb la colla i un monitor, vam anar a missa a la parròquia i el mossèn no em va deixar passar. Em va dir que portava poca roba. Els altres varen entrar i jo em vaig quedar al carrer”.

Em va deixar preocupat pel possible trauma generat, ja que ella ha viscut tantes de bufetades al llarg de la vida! Li vaig dir:

-           Sara, com vas viure el que et va dir aquell mossèn?

-           Josep, no et preocupis. Tothom pot tenir un mal dia, Hi he tornat i m’ha deixat passar.

Quina lliçó de maduresa humana, la de la Sara! Ja la voldria per a la majoria dels mortals. Del que estic segur és que aquell mossèn de la “cinta mètrica” estava posant en risc el cor de la fràgil Sara. Estic convençut que aquell mossèn no coneix el conte precedent ja que, si no, hauria entès que les coses es poden dir de moltes maneres, sense necessitat de “fer sang”.

Podríem extrapolar aquest plantejament de com es diuen les coses en el món dels mestres parlant amb els pares, dels metges parlant amb els seus pacients...

Valors: Creativitat - Sensibilitat - Transparència

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga

Queda un mes per lliurar treballs pel premi Armengol-Mir

A data d’avui, queda un mes just per lliurar treballs per la 11a convocatòria del Premi Armengol Mir de temàtica de didàctica de la religió i/o pastoral educativa, convocat per l’Escola Cristiana i l’Editorial Baula. Podeu consultar les bases aquí.

Des del Departament de Pastoral de la FECC s’encoratja tant a professors de religió de l’escola pública com de la concertada per la temàtica de didàctica de la religió i, especialment, a totes les institucions educatives de la FECC a aportar la seva reflexió sobre les moltes i ben portades iniciatives de caràcter pastoral als centres.

Entenem el Premi Armengol-Mir com una oportunitat per poder revisar, reflexionar i presentar públicament l’activitat evangelitzadora des de les moltes vessants que ofereix el treball pastoral en la comunitat educativa: des de l’acció tutorial, els espais escolars en clau pastoral, propostes sorgides arran de la situació de pandèmia, treball amb el claustre de la pròpia identitat del centre, el treball de la interioritat en perspectiva transcendent i espiritual, activitats amb alumnes, etc.

Ara que ja es va acabant el curs, pot ser un bon moment per fer aquesta revisió i recopilar la documentació adient per tal de ser presentada de forma convenient. Ens enriqueix a tots!

Cullera del cel. Contes amb valors 31

Un savi volgué fer un viatge al més enllà per veure com s’hi diferenciaven els bons dels dolents.

Primer visità l’infern. El veié com un gran banquet de gent desesperada. Les taules, ben parades, eren plenes de plats deliciosos. El condemnats havien de fer servir unes culleres enormes d’un parell de metres. Cadascú pretenia portar el menjar a la boca amb la cullera, però li queia per tots els costats. Tots estaven furiosos, cridaven, xisclaven de fam i blasfemaven.

Després pujà al cel. Sorprenentment, hi va veure grans taules amb plats gustosos. Aquells benaventurats també feien servir culleres enormes de dos metre de llarg; però allà tots  menjaven feliços. Quin era el secret? Cadascú no es preocupava d’alimentar-se sinó d’alimentar el que tenia al davant.

Ens preguntem:

• És un conte del “més enllà” o ben real, d’”aquí”?  
• Tenim un record especialment gratificant d’algun àpat? 
• Quin fou el secret? Què hauríem de vetllar més en els àpats familiars o les relacions socials?

Ressò Bíblic:

• Mateu 6, 16-21 (Un tresor en el cel) 
• Joan 13,1-17 (Jesús renta els peus...) 
• Gènesi 18,1-10a. (Tres personatges arriben a la tenda) 
• 1Corintis 11,17-26 (Desordres en el sopar del Senyor)

Crèixer:

Més enllà de la seva funció nutritiva, un dinar familiar recrea aquella fraternitat i gratuïtat comunitàries, capaces de provocar una de les expressions més sagrades de l’ésser humà: el somriure.

Malauradament, no sempre és així. Sobretot, en el nostre món benestant «el culte a la imatge imposa als seus feligresos rigoroses penitències dietètiques en exercicis mortificants. El mirall i la balança són els insubornables confessors d’aquesta estesa religió de l’aparença» ( Francesc Torralba)

Carlos i Mari, d’Hondures, tenen sis fills en edat escolar, excepte el gran, de 24 anys, que està en tractament psiquiàtric. La mare feineja mitja jornada en un hotel, a 25 kilòmetres en tren. El pare, a l’estiu, al llarg de la setmana, es desplaça a viure a uns 60 kilòmetres per recollir fruita i després es queda a l’atur. Anant a casa d’aquesta família, t’adones del bon caliu familiar i de com et conviden, amb un somriure cordial, a unes galetes i un caldo sortits de Càritas. Els fills, ben aplicats a l’escola ja els voldrien moltes famílies. En el nostre ben proper “Quart Món”, el de la precarietat, és possible el miracle del “somriure”. 

Quin contrast entre un dinar al “cel” o a “l’infern” del conte, és clar!  

Valors: Comunitat – Gratuïtat - Austeritat

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga

Entrevista a Xavi Nus, president del MCECC

Des del departament de Pastoral de la FECC entenem que la bona relació amb tots els agents educatius és primordial, més encara si es tracta d'entitats de titularitat vinculades amb l'Església. Per això hem fet aquesta entrevista al President del MCECC (Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans) vinculat a la Fundació Pere Tarrés, Xavier Nus i Garrell. 

Xavi Nus i Garrell

Vaig estudiar una enginyeria, i sempre he dit que he fet dos carreres paral.leles l’Esplai i la carrera universitaria. He estat monitor al Centre d’Esplai Apassomi de les Borges Blanques, sóc un apassionant de l’educació en lleure. Actualment sóc el president del MCECC

El MCECC es sol vincular a "centres d'esplais parroquials", però també hi ha centres d'educació en el lleure vinculats a centres d'educació reglada, les escoles, quin pes  tenen aquests en el MCECC?

El Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) és una federació de centres d’educació en el lleure presents a les diferents diòcesis catalanes i també a Mallorca i Menorca. Amb un bagatge de més de 60 anys d’experiència, agrupa més de 200 centres. Els centres d'esplai del MCECC acullen uns 25.000 infants, adolescents i joves, gràcies a la tasca educativa i voluntària d’uns 4.500 monitors i monitores.

El model de centre d’esplai que defensem, i que és majoritari al Moviment, és aquell que está arrelat a una comunitat que l’acull i comparteix el seu projecte. Majoritament aquests estant vinculats a parròquies, si que en els últims temps hem sumat algunes realitats d’escoles cristianes i altres que ens són més històriques, podriem dir que entre 20-25 centres estant vinculats a escoles.

Quins efectes positius té que un centre d'esplai d'una escola es vinculi al MCECC, tant per l'escola com per al MCECC mateix? 

El MCECC treballa amb i per als esplais partint, sempre, d’una proposta educativa compartida. Els dóna suport, els assessora i els acompanya en el seu dia a dia en aspectes tècnics de gestió (tramitacions legals, recursos econòmics,..), en la seva acció educativa (formació, publicacions) i generant xarxa i capital social (proposant trobades i activitats o exercint un rol de representació i intermediació). En definitiva, la seva funció és servir en tot allò que millori la qualitat de les activitats dels centres d'esplai i el seu funcionament com a entitats juvenils i voluntàries arrelades al seu entorn més inmediat, en aquest cas l’escola.

Des del MCECC acompanyem els centres, conjuntament amb la seva Comunitat de referencia, en aquest cas l’Escola, a realitzar una intervención educativa per ajudar a viure una experiencia de temps de lleure amb sentit a través de:

• La promoció de l’educació en el lleure des d’una visió integral de la persona.
• La transformació en instruments d’acció pastoral, al servei de l’Església, per transmetre els valors de l’humanisme cristià.
• La potenciació de l’associacionisme infantil, juvenil i del voluntariat.
• La consciència de pertànyer a un Moviment català, arrelat en el nostre país, amb voluntat de creixement.
• La transformació del nostre entorn des de la pròpia acció i a partir del compromís i la responsabilitat.

Als monitors/es dels centres i a l’Escola, la seva entitat titular, tindran un ventall de recursos que ofereix la federació, i tindran la possibilitat de sumar a un Moviment on compartir inquietuts i generant aprenentatges conjuntament.

Ens podries citar alguns exemples de col·laboració positiva entre institucions educatives i el MCECC? 

Actualment tenim centres d’Esplai al MCECC que pertanyen a les Escoles Cristianes vinculades als Jesuïtes, Escolapis, Lestonnac, FEDAC, la Salle,… El MCECC els permet generat una xarxa amb altres realitats de lleure del seu entorn més immediat (barri, poble, ciutat) i a nivell general de Moviment, sumant i construïnt plegats mantenin el carisma de cada realitat i a la vegada ajuden al Moviment a creixer en pluralitat i diversitat compartint l’objectiu comú de l’educació en el lleure de qualitat.

Concretament, què implicaria per a una escola que té activitat en el lleure el plantejar-se l'opció d'incorporar-se al MECC? 

Formar part d’una federació o moviment comporta uns drets i un deures. Com a deures demanem la participació i implicació dels equips de monitors/es i els responsables a la seva realitat territorial més propera i a l’assamblea general del moviment, actualització de les dades,… I si que permet accedir a un seguit d’ajudes, recursos, descomptes amb formació,… Alguns tràmits depenen del tamany del centre la seva localització, si algú está interessant us animaría a contactar amb el Moviment

Si creus que cal afegir alguna altra pregunta... cap problema!

Voldria afegir la importancia del treball conjunt entre l’educació formal i l’educació no formal, són un complement idoni. Cal fer una mirada 360 a l’educació dels infants i joves, voldria animar aquelles escoles que no disposin d’una realitat d’educació en lleure la poguessin generar, ens oferim acompanyar-vos.

En un centre d’esplai es treballa amb la voluntat de ser un servei per a la comunitat més propera (famílies, parròquia, escola, barri, població…), amb l’objectiu d’educar infants i joves per aconseguir que creixin com a persones des d’una perspectiva integral que té en compte el compromís social amb l’entorn.

Els qui fan possible l’acció educativa del centre d’esplai són els monitors i monitores que, des del voluntariat i amb el seu compromís, esdevenen referents positius per als infants i joves amb els qui comparteixen l’experiència de l’esplai. Els monitors i monitores són, majoritàriament, joves d’entre 18 i 25 anys i aquest perfil els fa propers a les necessitats i inquietuds dels protagonistes de l’esplai: els infants, els adolescents i els joves!

I si tenim ja un centre d’Esplai, animar-vos a formar part  d’un Moviment on poder compartir i sumar plegats en aquesta tasca educativa. Podreu trobar més informació a www.peretarres.org/mcecc

"Graduats!" Ja està disponible el Llambregades de juliol

Amb el títol “Graduats!... en pastoral educativa per a temps pandèmics” arriba el darrer lliurament del butlletí Llambregades de pastoral educativa del curs 2020/21. L’apartat de reflexió s’inicia amb l’article “Expert en Pastoral Educativa”, on s’exposa la necessitat i també es dóna la informació de la propera 13a edició del “Títol universitari en Escola de Pastoral Educativa” de cara al proper curs. Segueix una pàgina on es recullen el lliurament de la “cafeïna. Videocàpsules per desvetllar la pastoral educativa” del mes de maig i juny, on en Xavier Casanovas (Cristianisme i Justícia) i en Josep Otón (ISCREB) ens responen a les preguntes “Som una escola de fraternitat?” i “És el mateix interioritat que espiritualitat?”, respectivament.

Passant a l’apartat de bones pràctiques, aquesta s’inicia amb la primera entrevista que apareix al butlletí, i ha estat feta a en Xavi Nus, President del MCECC (Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans), preguntant de forma especial per la relació entre l’educació en el lleure i els centres educatius de la FECC. Posteriorment, la Yolanda Alastrue, cap de pastoral del Col·legi Concepcionistes de BCN, ens presenta la dinàmica “Pray&Play” basada en la introducció de diorames amb figures de playmòbil en la tasca pastoral.

La secció de recursos consta de tres parts. El primer és la fitxa de treball de la pel·lícula Sound of metal, proposada per les habituals Montserrat Claveras i Assumpta Montserrat. El segon és específic d’aquestes dates i és una cadena de propostes de lectures estivals, on es presenten tres llibres “Tabor. El Déu amagat en l’experiència”, de Josep Otón; “Una revolución de cuidados para nuestra pastoral escolar”, d’Óscar Alonso; i “Hacia una pastoral del cafè”, d’Omar Villar. Clou aquesta secció l’acostumat Ciberllambregades, on hi trobem ressò de diferents recursos: des de l’exposició “Barcelona al carrer” que organitza el Museu Diocesà de Barcelona arran dels 700 anys de la Festa del Corpus Christi, fins la nova campanya “La conversió ecològica és possible” promoguda per Justícia i Pau entre d’altres.

En l’apartat de formació es presenten les propostes del Programa Pastoral i Sòcio-educatiu per aquest estiu. Cal destacar, de forma especial, la primera edició d’un curs acreditat de GodlyPlay a l’Escola Cristiana; una iniciativa que conjuga l’espiritualitat amb la pedagogia Montesori i el treball dels relats bíblics molt interessant. Les altres dues formacions presentades són “ReliReload. Carrega les piles per la classe de religió”, pensada especialment pel col·lectiu de docents de la religió; i “Eines pedagògiques per al treball del dol a nivell sòcio-educatiu”, pensada especialment per a tutors i agents dels departaments d’orientació psicològica dels centres educatius, comptant amb dues grans formadores: Marta Burguet (SADiM) i Montse Esquerda (Institut Borja de Bioètica)

Tanca aquest Llambregades una pàgina que fa especial il·lusió: la dels premis. Enguany es presenta la primera edició del Premi Gaudí per a treballs de recerca de batxillerat i projectes de CFGS de temàtica del fet religiós. Aquesta iniciativa sorgeix de la col·laboració de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i la FECC amb el suport de l’editorial Castellnou. També apareix la 11a convocatòria del Premi Armengol-Mir, un clàssic ja de la pastoral educativa, que tanca termini de presentació de treballs el proper 15 de juliol. (cliqueu imatge per descarregar-lo o accediu a vista online)