D’acord, mai comencem ben bé des de
zero. Sempre iniciem les nostres tasques, els nostres pensaments i, fins i tot,
els nostres sentiments a partir d’un substrat actiu, cognitiu i emocional
previ. L’expressió anglesa “from scratch” equivaldria a la bíblica “ex nihilo”,
des del no-res (2Mac 7,18), però posada ara en boca dels programadors
informàtics; crear un programa des d’una tabula
rasa, una pissarra en blanc. Ja ho veieu, l’informàtic és ara el nou
artista que juga a la creació en condicions anàlogues a la de la divinitat!.
Aquests dies de Pasqua, especialment de “Pasqua confinada” per l’emergència
sanitària del COVID-19, aquesta expressió ens pot aportar algunes pautes de
reflexió entorn l’àmbit educatiu. Apuntem algunes llambregades pasquals from scratch:
Cercar
el “moment zero”
La resurrecció és el moment zero pels
cristians. És l’inici de tot perquè fonamenta l’esperança que ho canvia tot.
Per això diu Sant Pau: “Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més
enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes” (1Cor
15,19).
Potser podem aprofitar aquests temps
de confinament per cercar el nostre “moment zero” com educadors; ja sigui
recordant aquells fets que ens han portat a escollir aquest mode de vida - els arkhetopos
educatius vitals - o bé disposant-nos, una i altra vegada, a reprogramar la
nostra tasca. Aconseguir fer entenedor que la resurrecció de Crist és una bona
notícia per la comunitat educativa confinada – que “l’amor és més fort que la
mort” per dir-ho en d’altres paraules - és, potser, el millor dels objectius possibles
per aquests dies.
Crear
des dels que no són res.
Si Crist viu, el sistema de valors
capgira de baix a dalt. Aquell Ecce homo
desfigurat, aquell qui ha estat aniquilat, silenciat i fet no-res és,
precisament, el mateix Creador que crea des del no-res. Són moltes les
referències bíbliques a “les restes”, per exemple la citació constructiva “la
pedra rebutjada pels constructors ara corona l’edifici” (Sl 118,22).
La clau de volta de l’educació en
l’escola cristiana no pot deixar de ser l’atenció per aquells que són
descartats. La situació d’emergència sanitària ens ha de dur a interpel·lar-nos
“on és el teu germà?” (Gn 4,9); com podem ajudar a l’ovella perduda (Lc
15,1-32) en l’escletxa digital que no te accés als continguts educatius de la
xarxa?; en els nous materials que anem fent aquests dies, donem veu a aquells
que han desaparegut de l’escena mediàtica (per exemple els immigrants)?
Comunicar
amb una nova corporeïtat.
En les aparicions del ressuscitat
sovint passa que “no el reconeixen” a primera vista. La mediació corporal
acostumada es transforma, canvia, sense deixar de dur les marques
“d’autentificació” que són les pròpies ferides. Per altra banda, la relació amb
el ressuscitat té prometença de continuïtat a Galilea (“Ell va davant vostre a
Galilea; allà el veureu, tal com us va dir”. Mc 16,6).
Tot i no poder dur una comunicació
corporal in situ, aquests dies ens
veiem abocats a fer ús d’una altra pell virtual mitjançant la tecnologia. Per a
alguns de nosaltres, aquests dies són un curs de TIC accelerat on investiguem nous
programes i aplicacions. Tot mitjà possibilita i limita alhora un cert tipus de
comunicació on, en certa manera, també ens explorem a nosaltres mateixos. La
comunicació de la resurrecció no pot deixar de comunicar tal com ho fa el
mateix Ressuscitat: des de la fragilitat exposada (les ferides), la pau, el
consol pels altres i el convit de retrobar-lo “a Galilea”, que vindria a ser el
nostre quotidià.
Eloi Aran,
Cap d’àrea pastoral i socioeducativa de la FECC
