Alpinista. Contes amb valors 3

S’explica que un alpinista, escalant per un penya-segat, tan sols a pocs metres del cim, va relliscar i va caure al buit a una velocitat vertiginosa. En aquests instants d’angoixa, es veia a les portes de la mort. Però, de sobte, sentí una estrebada fortíssima de la corda lligada a la cintura i que l’unia al clau fixat a la roca. En aquest moment de suspensió en el buit i embolcallat per una espessa boira cridà desesperadament:  –¡Déu meu, ajuda’m!

De sobte, una veu profunda li respongué:  

–De veritat creus que et puc ajudar?

–Per descomptat, Senyor.

–Si és així talla la corda que et sosté.

Es féu un llarg silenci. L’alpinista s’aferrà més que mai a la corda.

L’endemà, l’equip de rescat explicà que havia trobat el cos d’un alpinista penjat, congelat i mort. Les seves mans s’aferraven amb força a la corda… a tan sols dos metres de terra! 

Ens preguntem:

• Per què l’alpinista no acaba de fer el pas? 
• Aquesta escena imaginària reflecteix el que es viu en les nostres relacions? 
• Què hem de tenir en compte a l’hora de fiar-nos d’algú?

Ressò bíblic:

• Mateu 14,22-33 (Pere  camina sobre l’aigua) 
• Marc 4,35-41 (Tempesta calmada) 
• Lluc 1,26-38 (L’anunciació) 
• Fets 1,12-14 (M’ha considerat digne de confiança) 
• 2Timoteu 4,16-18 (El Senyor m’ha assistit)

Crèixer:

Un moment clau i ple de riscos, que tots hem viscut i del qual no ens en recordem és, sens dubte, el nostre naixement. Aquell infant al ventre de la mare va atrevir-se a sortir, tot i el confort i la seguretat que experimentava. Calia obrir els ulls a un món impensable des del si matern; si no, hauria convertit la panxa de la mare en la pròpia fossa. I més encara, calia tallar el cordó umbilical per poder desplegar-se com a persona. El mateix podríem dir a l’hora d’anar-nos-en d’aquest món. El qui no accepta sortir de la panxa de la mare terra, tallar el cordó umbilical que el lliga al seu paisatge material i humà, acceptar que nus vàrem arribar i nus hem de sortir-ne, deixar pas als que són més joves... es cava la pròpia tomba. La natura és sàvia. Les persones no ho som tant. 

          Enmig de la boira d’aquest món, fiat de la veu que li diu a cau d’orella: “Talla la corda que et reté i t’escanya, llença’t a servir els altres, no pensis tant en tu mateix, al final de la teva vida només t’emportaràs el que hauràs donat…”.

Valors: Fe – Confiança - Coherència

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finatzi, filòloga.

Enquesta de pastoral educativa 2020 (7). Pastoral pre-evangelitzadora

El setè apartat de l’enquesta de pastoral de la FECC duia per títol “Dades de pastoral pre-evangelitzadora” i feia referència a totes aquelles activitats educatives que, tot i no ser explícitament cristianes, “possibiliten l'acollida personal de l'acció evangelitzadora”. Certament, tota acció educativa que cerca el bé de la persona i la seva integritat personal pot ser considerada evangèlica però, en aquest cas, es volia explorar la relació del que s’ha anat coneixent com “educació en la interioritat” i l’acció pastoral dels centres, atès que no és automàtica la seva identificació amb l’espiritualitat cristiana. Curt i ras, el mindfulness educatiu o la meditació poden ajudar a fer “persones pels altres” i estar més atents a l’acció  i descoberta de l’Esperit Sant en el nostre món, o també poden ser eines que, mal emprades, condueixen a un fuga mundi (o fugida d’estudi, per emprar una expressió més propera) evasiu, alienant, merament immanent, i descompromès amb els valors evangèlics. Egoista, en definitiva.

Les dades d’aquest apartat són les següents:

• Un 70,7% dels centres disposen de un “projecte d’interioritat” en actiu i es revisa cada any. 
• Un 79,7% dels centres disposen d’”espais de calma” o educació emocional dins de l’horari lectiu. 
• Un 30,8% dels centres disposen d’un espai per a la interioritat propi (diferenciat de l’espai litúrgic); mentre que un 34,6% utilitza la capella per aquest tipus d’activitats i l’altre 34,6% restant realitza el programa d’interioritat en espais polivalents. 
• En un 85,5% dels centres s’afirma que “El departament de pastoral vetlla i és corresponsable de la dimensió de la interioritat en la tasca educativa”; mentre que un 14,5% afirma que “l’educació en la interioritat és independent i no forma part del pla pastoral del centre”. 
• Un 68,8% dels centres afirmen que “Hi ha formació específica per la comunitat educativa en la interioritat”.

Projecte “Hara”, “look inside”, “COR”, “Aprenent a SER”, “Projecte Lotus – Manresa 2022”... són alguns dels noms dels projectes de treball de la interioritat de diferents institucions educatives. La majoria de les institucions que han respost l’enquesta tenen un projecte d’interioritat propi i es contempla una formació al respecte, o bé estan en procés de tenir-ho. En tot cas, estigui o no inclòs en el programa pastoral, es pot afirmar que és un aspecte treballat en la gran majoria dels centres.

Referent a la relació de l’educació en la interioritat respecte l’acció pastoral dels centres educatius, hi ha diversitat d’opcions i tendències. En alguns casos s’afirma que és una activitat d’inici o clausura del dia (a mode de la pràctica de “l’examen espiritual” tradicional), en altres ocasions es refereix a pràctiques de relaxació i/o meditació tipus ioga, o bé són accions puntuals inserides en l’horari o, també, relacionades amb les pràctiques de celebracions en temps litúrgics determinats. Com indica un dels comentaris, l’educació en la interioritat pot ser clarament innexplícita: “Diàriament tots els cursos fan 5 minuts d’aturada però no és de caire religiós”; o bé to el contrari: “La sensació que tenim no és de pre-evangelització, sinó d’EVANGELITZACIÓ PLENA i en la majoria dels nois i noies exclusiva. La majoria d’ells i elles no rebren cap missatge de Jesús més enllà del que donem nosaltres”.

(Article 1: Presentació general)

(Article 2: Organització interna)

(Article 3: Catequesi i activitat litúrgica)

(Article 4: Ensenyament de la religió)

(Article 5: Pastoral ambiental)

(Article 6: Pastoral social)

Bombolles que dansen amb la Companyia Bufanúvols

Apuntàvem en aquest blog algunes indicacions de cara a l’acció pastoral dels centres en situació de “grups-bombolla” en l’article “Bubbles”. La primera nota feia referència a l’aire que omple les bombolles i com l’acció pastoral escolar és especialment convidada a omplir de la vida i la joia de l’Evangeli cadascun d’aquests grups-bombolla.

Amb la intenció de seguir oferint recursos a les escoles, presentem avui els recursos que ofereixen la Companyia Bufanúvols, liderada per en Pau Tarruell i la Carmina Mas, amb un llarg recorregut en l’animació i la transmissió de valors evangèlics. Dins d’aquest itinerari, també col·laboren com formadors en l’Escola de Pastoral de la FECC. Fem especial menció a la seva participació a la passada Setmana Catequètica Virtual amb l’activitat “Mikhail i les tres preguntes. Adaptació del Conte de Lev Tolstoi El que fa viure els homes.”, del qual va aparèixer una explicació al setmanari Catalunya Cristiana “Tolstoi cristià per a grans i petits”.  En un temps educatiu que demana creativitat, animem als centres a poder fer dansa a l’aula (d’acord, amb mascareta!) deixant que bategui en els cors dels infants, nens i joves la “intel·ligència kinestèsica” que brolla de la Sagrada Escriptura, ja sigui de tradició cristiana o jueva, tal com podeu veure en els següents vídeos:

Fem també esment d’un recull de premsa per si voleu saber més de les activitats pastorals de la Companyia Bufanúvols:

“L’alegria de la fe no es pot contenir”

El grup bufanúvols es posa al servei de la pastoral

Danses que omplen el cor

Els caminants d’Emmaús

Bufanúvols: evangelitzar a través de la música i el ball

Música i balls tradicionals per difondre la llegenda de Sant Gil

Àguila reial. Contes amb valors 2

Un home va trobar un ou d’àguila. Se l'endugué i el posà a la niera del galliner de casa seva. L'aguiló fou covat i va créixer amb la llocada de pollets. Durant tota la seva vida, l’àguila va fer el mateix que feien els pollets, pensant que era un pollet. Esgarrapava la terra cercant cucs i insectes... Fins i tot feia anar les ales i volava uns metres, com ho fan els pollastres.

Van passar els anys i l’àguila es féu vella. Un dia va veure, molt enlaire, en el cel net, una au magnífica que amb elegància i majestuosament flotava entre els corrents d'aire i amb prou feines feia anar les seves poderoses ales daurades.

La vella àguila mirava admirada cap amunt. "Què és això?” va preguntar a una gallina que hi havia al seu costat. "És l'àguila, el rei dels ocells", respongué la gallina. "Però no hi pensis. Tu i jo som diferents d'aquesta". I l’àguila no hi va tornar a pensar. Va morir pensant que era una gallina de corral.

Ens preguntem:

• Quin fou l’error de la vella àguila? 
• Coneixem persones a qui els ha passat quelcom semblant? 
• Què podem fer en el nostre col·lectiu o personalment per assumir la nostra responsabilitat?

Ressò bíblic:

• Mateu 4,12-23 (“Us faré pescadors d’homes”) 
• Mateu 10, 7-14 (“Cureu malalts, ressusciteu morts...”) 
• Mateu 28,1-10 (Anunci de la Resurrecció a unes dones) 
• 1Corintis 12,4-11.27-31 (diversitat de carismes) 
• Èxode 4,10-17 (“Jo no sé parlar...”)

Crèixer:

Sovint trobem persones ineptes, fins i tot acomplexades, a l’hora d’afrontar les adversitats. Sovint han  tingut una infància on se’ls ha parat els peus: “No ho facis que ja ho faré jo”, “no ho toquis que ho trencaràs”... Missatges que et fan creure  incompetent.

     Hem de tenir clar que ningú no ens pot fer sentir inferiors sense el nostre consentiment. Quan un en pren consciència sense complexos, ha de prendre la iniciativa. “El que ofega algú no és caure al riu, sinó mantenir-s’hi submergit”, ens dirà Paulo Coelho.

Sabem delegar i donar responsabilitats? Sovint ens traeix el pensament que, si ho faig jo mateix, es farà més ràpid i quedarà millor. Pot ser que sigui veritat, però a la llarga  estem creant “gallines de corral” i no protagonistes compromesos. Quanta raó tenia Martí Luther King: 

 “No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels que no tenen ètica. El que més em preocupa és el silenci dels bons”

     El mateix Jesús de Natzaret féu confiança, malgrat les repetides “patinades”, a 12 persones que avui no aprovarien el graduat escolar.

Valors: Creativitat – Confiança - Resiliència

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finatzi, filòloga.

Una educació cridada a ser font d'esperança. Ressò de la FECC a la presentació del Pacte Educatiu Global

(Escola Cristiana) Ahir, quinze d’octubre, es va presentar a la Pontificia Universitat Lateranse de Roma la invitació del Papa Francesc pel Pacte Educatiu Global. L’Escola Cristiana es fa ressò d’aquesta presentació en aquest escrit del P. Enric Puig SJ, Secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que ha estat publicat a la revista Religión y Escuela.

Què destacaries de la invitació del Papa pel Pacte Educatiu Global?

És una aposta radicada a una educació cridada a ser font d'esperança per a un món ferit i per unes persones amb freqüència desnortades. Una aposta lúcida i conscient; que no es construeix "en un escriptori"; que parteix de l'escolta dels descartats perquè, conjuntament, ens encaminem cap a un món diferent amb uns valors molt clars: la cura de la creació, la pau, la justícia, la bondat, la bellesa, l'acollida de l'altre i la fraternitat .

Cal destacar també la invitació al que es pot entendre com una competència samaritana; una educació que capaciti a les noves generacions per carregar amb els mals del fracàs en comptes d'accentuar els odis i ressentiments. Aquesta és una competència que comporta una educació integral de la persona que va més enllà de la mera instrucció pròpia d'una reducció utilitarista o pragmàtica. És un repte d'educació en la sensibilitat social dels infants, els adolescents i els joves que implica revisar també els relats i paradigmes en els quals l'escola cristiana es pot haver acostumat o donats per descomptat.

A què ens compromet a l'escola cristiana aquí ara?

Primerament, ens compromet amb la dignitat de la persona humana, amb cadascuna d'elles perquè, en cas contrari, entraríem en el que el Papa Francesc diu "cultura del descart". Aquesta dignitat personal, que en altres casos pot partir de la pluralitat de concepcions humanistes, a l'escola cristiana troba el seu punt de suport i camp de treball educatiu en els relats de la Sagrada Escriptura, en la Doctrina Social de l'Església i, fonamentalment, en la trobada de cada membre de la comunitat educativa amb Jesucrist.

D'altra banda, aquest primer compromís fundant comporta prendre seriosament l'escolta de la veu dels protagonistes de l'acte educatiu: els joves i els seus mestres per a la vida. Són ells ja també els actuals protagonistes de el canvi que reclama aquest món emmalaltit. Aquesta escolta dels joves reclama, al seu torn, un diàleg amb el seu principal entorn educatiu, que és la seva pròpia família.

Empoderar en esperança a les noves generacions també compromet a l'escola cristiana a la revisió dels relats sorollosos que, des de diferents àmbits, no faciliten la seva atenció. D'aquí el compromís educatiu per a l'estudi d'altres formes i maneres d'actuar en la política, l'economia o el desenvolupament perquè estiguin, de veritat, en perspectiva d'una ecologia integral que, inevitablement, comporta una manera més responsable i sensible d'estar i ser en aquesta casa comuna.