El cinquè apartat de l’enquesta de pastoral de la FECC duia per títol “Dades de pastoral ambiental” i feia referència “a l'acció evangelitzadora en el quotidià del centre educatiu”. És la secció més extensa de l’enquesta perquè és la més inclusiva i la que abraça més aspectes.
Les dades d’aquest apartat són
les següents:
Un
68,8% dels centres no compten amb una comunitat de religiosos/es actius com a
docents.
El
84,3% disposa d’una capella o església en el centre escolar.
En
un el 84,9% dels centres s’ofereix una estona de pregària/reflexió per a tots
els alumnes a totes les etapes.
Un
19% (24 centres) ofereixen la possibilitat d’una estada a Taizé per alumnes de batxillerat
o cicles formatius.
En
un 75,5% dels centres no s’ofereix una estona de pregària/reflexió organitzada
i oberta per a tots membres de la comunitat educativa (pares, alumnes,
professors, PAS) amb periodicitat setmanal.
Un
92,1% dels centres disposen d’algun dia determinat durant el curs per fer
activitats escolars entorn el carisma o fundador/a del centre.
El
94,3% dels centres disposen d’un lema o eix temàtic anual amb materials
compartits pels centres de la institució educativa.
El
70% dels centres ofereixen alguna activitat educativa relacionada amb la visita
i coneixença del patrimoni sacre (Museus Diocesans, Esglésies, etc.)
Han
participat 76 persones en alguna de les Jornades de Pastoral Educativa dels
darrers tres anys.
24
persones han cursat el títol d’Expert en Pastoral Educativa en els darrers tres
anys (formació coneguda com l’Escola de Pastoral).
La gran majoria dels centres
enquestats (84,3%) disposa d’un espai sacre escolar. Aquest és un fet
encoratjador en tant que aquests espais mantenen la presència i l’oportunitat
de treballar el carisma institucional i l’essència d’escola cristiana com a
tal. Per percebre i tractar el “sagrat” (etimològicament “allò separat” o
reservat) convé disposar d’un espai sacre. La mistagògia (educació en el
misteri) demana també un temps i un espai diferenciat. Bona part dels centres
que han respost que no tenen aquest espai són centres vinculats a parròquies.
El fet d’estar vinculat a una parròquia no hauria d’implicar necessàriament la
mancança d’un espai d’aquestes característiques pròpies, si és que no s’usa ja
el temple parroquial.
Referent a l’ús de l’espai
sacre, la major part dels centres que en disposa l’usa amb diferent assiduïtat
depenent si es limita només a celebracions puntuals, o bé si també hi ha un ús
litúrgic setmanal o si hi ha altres activitats pastorals paralitúrgiques.
Alguns centres també l’usen per la campanya de recollida de sang o pel treball
en la interioritat. En alguns casos és un espai infrautilitzat (3 o 4 cops
l’any...) i, en d’altres, és d’ús diari (per fer el “Bon dia”). També hi ha
casos d’oratoris més petits que complementen l’activitat pastoral per a grups
petits. Caldria haver preguntat també, seguint la frase del papa Francesc, si
es tracta d’una església “de portes obertes” o bé si sempre està tancada.
No es pot dir que hi hagi
plantejaments institucionals o reflexions generals darrera dels espais sacres
escolars. En una mateix institució educativa podem trobar diferents respostes
dels seus centres com ara “És la nostra sala d’actes. Activitats com Sant
Jordi, Cantades, Obres de teatre, concerts, xerrades” ; “No l’utilitzem per res
de la litúrgia”; o tot el contrari: “L’església té un arrelament històric i
comunitat pròpia”. També hi ha casos de reconversions on s’ha dessacralitzat
l’espai: “L’antiga capella s’ha reconvertit en la sala del P. Fundador i s’utilitza
per a diferents usos: celebracions, reunions, ...” o bé, lamentablement, es
manté només com un atractiu patrimonial d’ús particular: “No s’utilitza, només
si ho demana alguna família per fer la comunió.”
Hi ha moltes respostes que
indiquen que “es fa servir la capella de les monges”. La pregunta serà si es
mantindran aquests espais religiosos com a tals un cop no hi hagi comunitat
religiosa al darrera. També és cert que,
en els casos de presència religiosa masculina ordenada (capellans), l’església
escolar sol tenir més activitat litúrgica oberta al barri.
Referent a la vivència o
participació de pregàries en la comunitat educativa, es constata una certa
diferenciació entre si aquesta està destinada als alumnes - on un 84,9% responen afirmativament – o bé
si està destinada a tota la comunitat educativa, on només responen
afirmativament un 24,5%. Si a aquestes dades hi afegim que la immensa majoria
dels centres disposen d’un dia per
treballar el seu propi carisma educatiu (92,1%) o, també, d’un lema o eix
temàtic anual (94,3%), sembla indicar que es te molt clara l’acció pastoral envers
l’alumnat però, possiblement, es presenten més dificultats alhora de fer-ho
partícip al claustre i a la resta de la comunitat educativa.
La pregunta sobre l’oferiment
d’una possible estada a Taizé per alumnes de secundària, batxillerat o cicles
formatius, aquesta interessa especialment per aquells centres que manifesten
que no ho ofereixen però hi estarien interessats perquè, pot passar, que l’organització
d’una estada d’aquestes característiques s’encareixi notablement si no hi ha un
nombre suficient de d’alumnes interessats perquè no s’omple un autocar. També
es constata que hi ha experiències alternatives a la comunitat monàstica de
Taizé que poden resultar d’interès per la pastoral escolar. Des del Departament
de Pastoral de la FECC hi ha predisposició a ajudar per tal que aquestes
experiències formatives puguin trobar sortida.
Es valora molt positivament que
un 70% dels centres enquestats ofereixin alguna activitat educativa relacionada
amb la visita i coneixença del patrimoni sacre, com ara museus de titularitat
diocesana o compartida, esglésies, santuaris, ermites, etc. Val la pena apuntar
que més d’un 70% del patrimoni cultural europeu, i també català, és de temàtica
sacra. Donar a conèixer el patrimoni sacre, de titularitat privada però amb
vocació de servei públic, es valora com una molt bona opció d’integració en la
pròpia cultura i història del territori; així com possiblement també pot
esdevenir un primer anunci dels continguts de l’Evangeli a un alumnat cada cop
més divers.
Un altre aspecte que s’ha
preguntat als centres educatius és si disposen d’una “capella virtual” o espai
on-line (blog, plataforma, etc) per a la pregària i la reflexió de la comunitat
educativa. Són poques les institucions escolars que disposen d’un lloc web de
pastoral educativa per al conjunt d’escoles, si més no a Catalunya. N’hi ha que
gestionen les pregàries o la pastoral a través de l’intranet escolar, fet que
porta sovint a la invisibilitat interna i externa de l’acció pastoral. Alguns
centres han posat directament una pàgina web de “presentació” de la pastoral a
l’escola que, més aviat, parla d’interioritat però sense cap referència
explícita al cristianisme. Caldria veure i valorar també altres iniciatives en
les quals s’aposta més per la presència de la pastoral juvenil - no necessàriament
pastoral educativa - a través de les xarxes socials que no pas a través d’un
lloc web institucional. Sobta que hi hagi centres d’una mateixa institució que
responguin que no tenen lloc web de pastoral quan aquest sí que existeix,
indicant que manca comunicació interna. El recull de llocs web de pastoral
educativa que ha resultat d’aquesta pregunta a l’enquesta ha estat recollit
al portal de pastoral de la FECC.
Referent a si “Algun membre del
centre ha participat en els darrers tres anys a les Jornades de Pastoral
Educativa (FECC)”, surt un recompte total de 76 persones que, dividides pels
141 centres que han fet l’enquesta, surt a 0,53 persones per centre en tres
anys, per tant, 0,17 persones per centre/l’any. És una dada realment molt baixa
que porta a reflexionar si el disseny (difusió, lloc, temps, temàtiques, etc)
de les jornades de pastoral són prou encertades. També cal apuntar que les
dades de l’enquesta no coincideixen, com passava en l’anterior apartat quan es
preguntava per la participació en la Trobada
de mestres i professors de religió catòlica, amb les dades reals, atès que
només en la Trobada de pastoral educativa
del curs 2019/20 celebrada al febrer hi havia una seixantena de persones
inscrites. Cal prendre’s aquestes dades, doncs, amb certa distància.
Finalment, referent a l’Escola de Pastoral, que tècnicament és el títol d’Expert en Pastoral Educativa que ofereixen conjuntament la Facultat Blanquerna de Pedagogia i la FECC, les dades s’ajusten a la realitat, tot i que cal tenir present que bona part dels enquestats van formar part d’una edició especialment nombrosa adreçada a una institució educativa el curs 2017/18. En aquesta formació, i també en les Jornades de pastoral educativa, també cal apuntar la competència territorial ja presentada en l’apartat d’ensenyament de la religió.
(Article 1: Presentació general)
(Article 2: Organització interna)
