La infermera ens relata: Vaig observar que una i altra
vegada mirava el rellotge. Mentre el curava, li vaig preguntar si tenia cita
amb algun metge aquest matí, ja que el veia neguitós. Em digué que necessitava
anar al geriàtric per esmorzar amb la seva dona, que tenia Alzheimer i feia
cinc anys que no el podia reconèixer.
Li vaig preguntar:
- I vostè segueix anant-hi cada dia, encara que ella no
sàpiga qui és vostè?
- Ella no sap qui sóc jo, però jo encara sé qui és ella! –
em respongué.
Ens preguntem:
- Com definiríem la personalitat d’aquest avi? És un cas únic?
- Amb les persones ancianes o malaltes properes quin tracte hi tenim o hi hauríem de tenir?
- Mateu 25,31-47 (”Senyor, quan et vaig veure malalt...”)
- Lluc16,20-25 (El pobre Llàtzer)
- Lluc 14,12-24 (Els convidats al Regne)
- Mateu 2,5-9 (Déu ha elegit els pobres)
- Isaïes 58,7-12 (“Llavors brillarà com l’alba la teva llum”)
La natura és sàvia, però els humans no ho som tant. Per
això, com n’és d’important, ser contemplatius del nostre entorn, llegir, rere
el que ens passa, els possibles missatges amagats.
Curiosament, estimem les catedrals antigues, el mobiliari
d’època, les monedes i les pintures antigues, els llibres vells... però ens hem
oblidat del tot de l’enorme valor moral i espiritual de les persones ancianes,
més indefenses o “defectuoses”. No sabem el que ens perdem!
Sempre m’ha impactat positivament comprovar, quan vaig per
hospitals o residències d’ancians, la fidelitat i la tendresa de familiars o
amics que regularment passen hores i hores fent costat a una persona amb
Alzheimer o no, en estat vegetatiu o terminal... “Ella potser ja no sap qui sóc
jo, però jo encara sé qui és ella”. Per reblar el clau, dono la paraula al
reconegut escriptor i jesuïta Pedro-Miguel Lamet que, veient-se atrapat en els
seus darrers dies, expressa: “Jo no abandono la barca, continuo aquí a la popa,
recolzat al pit d’un Jesús que dorm, però qui sento com li batega el cor”.
A la vida, no es tracta de com sobreviure en una tempesta
sinó de “cómo bailar bajo la lluvia”, en paraules d’un jove llatinoamericà.
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finatzi, filòloga.
