El segon apartat de l’enquesta de pastoral de la FECC duia per títol “Dades organitzatives internes” i feia referència al lloc que ocupa i, per tant, la rellevància i suports donats, referent al cap de pastoral del centre.
De les dades de l’enquesta es
constata que el 80,7% dels caps de pastoral formen part de l’equip directiu
dels seus centres respectius; que el 92,2% disposa d’hores alliberades per dur
a terme la seva tasca; que el 92,7% disposa d’un pla d’acció pastoral al seu
centre revisat anualment; que el 81,3% dels centres contemplen la periodicitat
i relleu del cap de pastoral; i, finalment, que el 88,7% dels centres compten
amb representants de tots els seus nivells educatius en l’equip de pastoral.
Són xifres realment altes que denoten l’aposta general i compartida de les
institucions educatives, en temps i persones, per l’acció pastoral als seus
centres.
El fet que el cap de pastoral
formi part de l’equip directiu podria semblar que, en principi, no seria
necessari si hi ha bona predisposició i comunicació entre l’equip directiu i el
coordinador de l’acció pastoral del centre però, a la pràctica, és una de les
millors opcions per assegurar que la identitat institucional està integrada al
centre i és present en la presa de decisions. Val a dir, però, que no hi ha sempre
un mateix criteri per a les diferents institucions educatives. N’hi ha, per
exemple, que els centres d’una mateixa institució responen de forma diversa.
S’entén que cal una homogeneïtzació de criteris institucionals a favor de la
incorporació del cap de pastoral a l’equip directiu.
Les altres respostes també
constaten que hi ha una acció pastoral organitzada i revisada als centres
educatius. Tant pel que fa al pla pastoral del centre com pel que respecta al
relleu del càrrec del cap de pastoral o la representació de totes les etapes
educatives en l’equip de pastoral del centre.
S’ha pres nota de centres en els
quals la situació del cap de pastoral no és prou reconeguda, ja sigui dins el
seu organigrama o bé, sorprenentment, que no disposi d’hores alliberades per
poder dur a terme la tasca encomanada en deu dels centres educatius. Aquesta
situació, sovint acompanyada d’una manca de previsió en el seu relleu, provoca
conseqüentment la desmotivació de qui ha de d’acompanyar i liderar la tasca
pastoral al centre.
També s’ha preguntat dia i hora
en què es reuneix l’equip de pastoral de cada centre per, quan la situació
sanitària ho permeti, poder fer trobades presencials in situ.
Referent al torn obert de paraula
en aquest apartat, s’ha fet notar la importància de coordinació de l’acció
pastoral de l’escola amb les AMPA’s i els mateixos alumnes. Es constata l’acció
pastoral com un eix vertebrador dels centres, tot i que aquesta sovint queda reduïda al pragmatisme
del disseny, programació i execució d’esdeveniments diversos (campanyes
solidàries, celebracions, dies institucionals, etc) mancant espai de reflexió
de l’equip pastoral en perspectiva creativa o “co-inspiradora”. El “fer
pastoral” sovint fagocita el “ser pastoral”, és a dir, caldria entendre la cura
de l’equip pastoral de forma integrada a la seva activitat. En tot cas, es vol evitar valoracions com “En
general, cal posar constantment en valor la tasca de l’Equip de Pastoral”.
