D’acord, les sigles PDA poden equivaldre a moltes coses, com
ara les paraules angleses Personal
Digital Assistant, que eren aquells exitosos microordinadors a mode d’agenda
electrònica extingits amb l’arribada dels telèfons intel·ligents. La PDA escolar d’avui ens remetria a tres
accions pròpies de l’agenda cristiana i la quaresma: Pregària, Dejuni, Almoina. Potser poden resultar paraules estranyes
a bona part de la comunitat educativa, així que anem a desgranar-les per
implementar-les en l’agenda del quotidià quaresmal.
La pregària és l’obertura de l’ésser a
Aquell qui és la Vida. Ja la filòsofa Simone Weil afirmava que «La clau d'una
concepció cristiana dels estudis és que la pregària està feta d'atenció».
Segons ella, estar atenta a un problema de matemàtiques o a l’estructura i
sentit d’un poema és pregària perquè
implica la sortida d’un mateix vers quelcom que transcendeix la persona,
semblant a l’orientació vers la llum del gira-sol. Treballar la pregària a l’escola
per quaresma és capacitar a l’alumne per a l’escolta atenta, sortir d’ell
mateix, albirar la llum d’un Déu que es dóna.
L’atenció demana silenciar estómacs que
ens fan estar delerosos d’altres coses i ens condueix a la segona paraula de l’agenda
quaresmal, el dejuni. L’escola també ha d’educar, a contracorrent, per saber-nos
estar d’allò que no és essencial, és a dir, donar lucidesa als alumnes per identificar
què és un accessori o un a mitjà i no caure així en la idolatrització d’imatges
mentals o objectes.
Com bé
recorda el text d’Isaïes, el dejuni, per ell mateix, sense atenció vers qui
pateix, no “llueix” als ulls de Déu (Is 58, 3-12). Per això la tercera paraula
de l’agenda quaresmal és l’almoina, que podem entendre com pràctica de caritat envers
els més dissortats del planeta. Potser, així com vinculem el Nadal amb la
campanya de recollida d’aliments, no és una mala idea vincular també la
pràctica solidaria de l’escola – apadrinaments, campanyes amb ONGD’s, etc. – a aquest
temps de quaresma.
